“És que votem cada mes”
“Un altre cop? Que no comptin amb mi”
“Ah, però és aquest diumenge? Estic del tot desconnectat, ja m’avorreix”
“Jo no penso anar a votar”
Aquestes tres frases i algunes altres bastant semblants s’han anat repetint, gairebé com un mantra, en la majoria de converses que he mantingut en els darrers dies. I sospito que s’ha anat reproduint en altres indrets, amb altres persones.
És cert que no fa encara ni un mes que vam votar a les eleccions al Parlament de Catalunya i que venim d’anys on les campanyes electorals s’han anat encadenant. És cert que no podem descartar que en el 2024 visquem unes noves votacions. I resulta evident que tot això genera un desencís i esgotament en la ciutadania que va engreixant el percentatge d’abstenció.
Tanmateix, també és cert en aquestes eleccions hi ha temes sobre la taula d’una importància indiscutible: la gestió de la migració, l’auge de l’extrema dreta, la crisi climàtica o la seguretat, sense anar més lluny. Desenganyi’s: les decisions que es prenen a Europa afecten de forma directa la seva vida. El 57% de les lleis aprovades a l’Estat Espanyol tenen un origen en la Unió Europea i els 720 eurodiputats que conformaran el Parlament Europeu -inclosos els 61 que es triem a l’Estat- determinarà bona part del nostre dia a dia durant els propers 5 anys.
No tingui la temptació de pensar que un sol vot no té importància, perquè la té. Voti i triï. És un exercici de responsabilitat però també és un dret fonamental. I, malauradament, no sembla que corrin temps per donar per fets molts dels nostres drets, ben al contrari.
