Apreciats Francesc Faiges, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, i apreciada María José Fernández, presidenta de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE). Els cito, sense tenir el seu permís, perquè entenc que vostès representen millor que ningú als empresaris de les Terres de l’Ebre, tot i que també caldria afegir al president de la Cambra de Reus, Mario Basora, perquè té la competència cameral sobre la majoria dels catorze municipis de la Ribera d’Ebre.
Els dirigeixo aquesta carta oberta quan tot just acabo d’assistir una sessió informativa en línia que tractava sobre els NON. I he descobert que els NON no són l’inici d’una cançó de bressol per anar a dormir (non-non), sinó les inicials del que s’anomena Noves Oportunitats de Negoci. Una línia d’ajudes ja oberta que -transitòriament- penja d’un organisme adscrit al departament d’Empresa i Treball, i que es diu ACCIÓ.
Avui he descobert coses que, des del meu punt de vista, haurien hagut de provocar un ple cameral urgent, o almenys una roda de premsa massiva dins d’un espai especial, com per exemple dins del riu, o davant mateix de les tres centrals nuclears amb les quals convivim des de fa cinquanta anys. I és que he descobert coses que no sabia, i que em veig amb la necessitat de compartir, perquè estic segur que interessen i han de conèixer els empresaris ebrencs, siguen 10.000 o més de 20.000 si sumem als autònoms.
Qualsevol empresari de les Terres de l’Ebre pot rebre subvencions per valor de 441.000 € si presenta una memòria i un projecte entre aquesta setmana i el pròxim 17 de juny
A la reunió han dit que, qualsevol empresari de les Terres de l’Ebre (o no, perquè estem en una economia de lliure mercat) pot rebre subvencions per valor de 441.000 € si presenta una memòria i un projecte entre aquesta setmana (quan s’ha obert la convocatòria) i el pròxim 17 de juny. Una subvenció dividida en tres fases (30.000 € per al pla de negoci, i la resta a parts iguals per a la inversió i fins i tot quatre nòmines), de la qual, a més a més s’avança una “bestreta del 60% de l’ajut un cop la resolució d’atorgament, sense constitució de garanties”.
I atenció! Això no és més del mateix. És la primera vegada en la meua vida que veig, travada en una llei, una espectacular discriminació positiva cap a les Terres de l’Ebre, ja que per optar a aquest gairebé mig milió d’euros (limitats a 120.000 € a la resta de Catalunya), la condició sine qua non és que la inversió és face a algun dels 36 municipis de les Terres de l’Ebre que apareixen relacionats. I citaré els que no estan inclosos perquè és més curt: tots els del Montsià -excepte Sant Jaume d’Enveja-; més Tortosa, Roquetes, Aldover i Alfara de Carles. Provoca ràbia quedar-se fora, però fins i tot els empresaris d’aquests setze municipis castigats podrien invertir als altres trenta-sis. Som un territori solidari i circular, almenys a l’hora de moure’ns en cotxe.
Ja portem perduts, o desaprofitats, uns 250 ME, perquè si gràcies a l’impost que grava l’energia nuclear des de 2021 es recapten 83 ME anuals, al multiplicar-ho per tres anys (per falta de consens entre parlamentaris ebrencs, ves per on!), ja tenim una xifra escandalosa de NON desaprofitats
I que cal fer per rebre aquests diners? Segur que vostès ho sabran explicar millor que jo, però no tarden a fer-ho perquè correm el perill, per tercer any consecutiu, de perdre 83 milions d’euros, segons va explicar fa pocs dies el delegat del Govern en una entrevista que crec que cal rellegir: https://ebredigital.cat/2024/04/28/albert-salvado-hem-de-ser-un-territori-que-agrada-per-recuperar-talent-i-convertir-nos-en-un-dels-millors-del-pais/.
Segons entenc, ja portem perduts, o desaprofitats, uns 250 ME, perquè si gràcies a l’impost que grava l’energia nuclear des de 2021 es recapten 83 ME anuals, al multiplicar-ho per tres anys (per falta de consens entre parlamentaris ebrencs, ves per on!), ja tenim una xifra escandalosa de NON desaprofitats. I seguim en perill de continuar igual. Perquè seran 330 ME si no aprofitem els 83 ME d’aquest any, embarrancats ara per una convocatòria avançada d’eleccions que en la meua opinió ha estat impresentable.
Però és igual. Avant. Cal ser positius perquè estem parlant de 83 ME anuals fins que no tanquen les centrals nuclears (i igual no les tanquem mai), els quals, sumats als 90 ME que anualment s’assignen al territori via pressupostos de la Generalitat, sumen al voltant de 175 ME. No és cap broma per posar en marxa un Pla Estratègic o un Pla de Desenvolupament per transformar l’economia i fer-nos grans gràcies als nostres recursos naturals i virginitat industrial.
Els prego també, senyor Faiges i senyora Fernández, que contacten com més aviat millor amb el catedràtic d’Economia, el casenc Germà Bel, i amb el departament corresponent de la URV, perquè comencen a elaborar aquest pla imprescindible. I miren de vigilar-lo de prop, blindant-lo de la politització, perquè no torne a quedar en un calaix com ha succeït sempre en el passat. Crec que vostès, o algun grup d’empresaris o tècnics amb els quals vulguen delegar, també s’haurien de posar les piles, i els ho dic amb tot els respectes.
A hores d’ara encara no tenim consens, i gairebé està passant el mateix que en el temps del CPIDE, que va acabar amb maquillatge i autodissolució
Crec que és el moment, fins i tot, de crear un homònim al qual coneixem com plataforma. El precedent va ser quan es va aconseguir aturar una inversió anual de 540ME a canvi de vendre l’aigua de l’Ebre. Allò està tancat i superat, i probablement va estar ben fet. Però si ara es perden aquests diners, caldrà triar entre tallar-nos les venes o fer una Revolució Francesa. I tancats a casa per la vergonya que passarem en demostrar a tothom que som inútils. I és que, com vostès ja saben, a hores d’ara encara no tenim consens, i gairebé està passant el mateix que en el temps del CPIDE, que va acabar amb maquillatge i autodissolució.
Acabo demanant-los una altra cosa. Sigue quin sigue l’encaix final del qual encara està obert -de nou per falta de consens polític-, com és el cas de l’òrgan de governança o del comitè tècnic, mantinguen sempre una actitud activa i transparent, i informin els empresaris -i als ciutadans-, del que passa de portes endins. Creen ja des d’ara un comitè de crisi, al que li poden posar per nom “comitè anticrisi”, perquè si vostès fan bé les coses, acabaran tenint més credibilitat que qualsevol altre actor.
Tant de bo la lluita caïnita d’ERC, Junts i PSC acabe aviat, encara que sigue per necessitat i responsabilitat governamental. Però si no és així i algun d’aquests partits es despenja, només vostès podran salvar l’oportunitat més gran que mai ha tingut el territori. Ho crec sincerament, perquè podria passar que si són els ajuntaments i els seus alcaldes els que dominen la situació, acabaran fent obres municipals de lluïment personal, i no d’economia productiva, que és el que necessita el territori i els seus 200.000 ciutadans.