A estes alçades ja estareu esperant un article de temàtica racista o explicant algun tema que tingui a veure amb les polítiques d’immigració. Tal titular, crec recordar, és idèntic a l’eslògan d’un partit polític d’extrema dreta catalana, Plataforma per Catalunya, durant la campanya del 2016. Però no, no estem aquí per parlar d’això. De moment.
Estem aquí per parlar de polítiques turístiques. Com alguns sabreu, o no, tampoc teniu perquè, he passat Nadal a l’altra punta del món, a Argentina, amb motiu del meu viatge de noces. Un país que, tot i els missatges que ens arriben des de Sud-amèrica dient que l’Argentina és l’Europa del continent sud-americà, demostra que l’única cosa certa és que segueix sent Sud-amèrica.
Cotxes calcinats pel carrer, de feia dies, i que apostaria que encara estan allà. Serveis de neteja viària pràcticament inexistents. Mancança de serveis socials per a la gent sense sostre. En general, almenys a Buenos Aires, una sensació de deixadesa bastant gran.
Durant gran part del viatge jo anava fent reflexions i comentaris cap a la meua dona sobre l’estat d’aquell país. Insisteixo, principalment Buenos Aires, que com qualsevol altra ciutat gran, es pot entendre que estigui una mica més desarreglada, per dir-ho d’alguna manera. Comentaris com per exemple “hòstia això a Barcelona és impensable”. I és que vivint a Barcelona, o Catalunya en general, estem al primer món. I a Buenos Aires es veien detalls de, no direm tercer món, però sí del de segona B.
A novembre de 2023, l’Argentina havia rebut un total de 6.608.752 turistes fins aquella data
Però, tot i ser part d’un món més proper a tercer que al primer, igual que a tot el planeta, allà també hi ha turisme. I no precisament poc. A novembre de 2023, l’agència Yvera va publicar un document on deia que l’Argentina havia rebut un total de 6.608.752 turistes fins aquella data. Tenint en compte que jo i la meua dona vam anar al desembre, podem afirmar que com a mínim, en tot l’any 2023 n’han rebut 6.608.754.
Això és, aproximadament, tot Catalunya visitant Argentina. Sembla poc, però són només els turistes internacionals, no els nacionals. El nombre de turistes nacionals, és a dir, persones argentines que viatgen dins d’Argentina, ascendeix fins als 4,9 milions (octubre 2023, Informe Yvera).
I em sembla que la distinció és molt important, perquè tot i ser un país que està prop del tercer món, però lluitant cada vegada més per intentar arribar al quart, i no, no volia dir segon, crec que hi ha una cosa molt en concret que podem començar a aplicar a les nostres terres. Especialment a la zona de l’Ebre, on tenim un parc natural immens i preciós.
A Argentina fan un descompte de quasi el 92% a tots els turistes nacionals en entrades i espectacles
Allà on anàvem, però encara més als parcs naturals, tot tenia dos preus. Un per als turistes estrangers, i un altre per als turistes nacionals. Al principi em va fer una mica de ràbia. Sobretot la primera vegada que vaig veure-ho escrit a un cartell. Perquè no estem parlant d’una diferència simbòlica. Estem parlant de pagar uns dotze euros per entrar en un parc natural sent estranger, o pagar només un euro, o molts cops no pagar res, sent argentí. Fan un descompte, en aquest cas concret, del 92%. UN NORANTA-DOS PER CENT. Una barbaritat.
Quan ja vaig començar a assimilar-ho, fins i tot ho vaig trobar lògic. Tu, com a ciutadà d’un lloc, durant tot l’any estàs pagant uns impostos, municipalitats, etc., i després, a canvi, hauries de tenir alguns beneficis per visitar els llocs d’interès de la teua zona.
Vaig pensar precisament en la zona de les Terres de l’Ebre, i perquè no dir-ho, concretament en el Trabucador. Una zona que cada dia està més i més castigada per temporals i per persones que venen i no es preocupen del lloc que estan trepitjant, que és un parc natural. Si no em falla la memòria, es va establir una política semblant fa dos estius, que és la temporada que més gent acudeix al Trabucador, on la gent de fora de la Ràpita havia de pagar cinc euros (CINC EUROS, NO DOTZE!) per poder entrar a passar el dia, i la gent de la Ràpita tenia accés gratuït. Em sembla que, i dient-ho en paraules de gent gran, això va durar dos telediaris.
La gent hauria d’entendre que entrar al parc natural del Delta de l’Ebre també té un preu
I em pregunto, per què? Igual que jo vaig a diferents llocs del món i entenc que em facin pagar per entrar en un parc natural, un museu, una exposició, el que sigui, cony, la gent hauria d’entendre que entrar al parc natural del Delta de l’Ebre també té un preu, i que per a res del món hauria de ser el mateix que pels residents del Delta, que ja paguen els seus impostos allà.
No costaria res implementar un sistema de preferència per a la gent ebrenca
I passa el mateix a l’estiu, i ara parlo especialment de la Ràpita perquè és el poble on he passat vint-i-nou anys, on el turisme fa que a l’estiu la població es tripliqui. Aquí, per evitar la circulació constant de cotxes, l’escassetat de zones d’aparcament i el col·lapse màxim del centre del poble durant les temporades turístiques, no costaria res implementar un sistema de zona blava gratuïta només per als rapitencs i rapitenques, un control de circulació amb preferència per la gent del poble, i un descompte, o gratuïtat, de tots els esdeveniments i espectacles que s’hi facin, especialment durant la setmana de festes majors. Que ja paguen prou durant l’any com per a després no poder-ho gaudir perquè els turistes aparquen primer, o perquè van cinc hores abans per tenir les cadires de primera fila.
Jo proposaria la invenció d’un carnet, tipus carnet de soci. El carnet “Soc Ebrenc”, per obtenir descomptes i activitats gratuïtes per totes les Terres de l’Ebre, amb la condició d’haver estat empadronat i pagant impostos a qualsevol població ebrenca durant els darrers, jo què sé, cinc o deu anys. D’esta manera sempre aniran primer els de casa.
Manel Añó Vernet – Filòleg Anglès i Periodista
