El Parlament ha iniciat aquest divendres les compareixences a la ponència que ha de determinar el futur de les tres modalitats de bous definides com les més agressives a Catalunya. I de les dues primeres intervencions ja s’han definit els termes del debat polític al voltant de si considerar-ho una “imposició” a un territori, on també hi ha discussió encetada com s’ha reconegut, o una evidència d’una societat canviant que implica a tot un país que en demana en la seva immensa majoria l’abolició. L’exdelegat del govern a les Terres de l’Ebre entre el 2011 i el 2021, Xavier Pallarès, encetava una tramitació que s’allargarà mesos defensant “l’efectivitat i l’equilibri” aconseguida tant en el reglament de regulació de la tradició dels bous de l’any 2013 com durant “l’autoregulació prèvia”, cuinada gràcies a la implicació i millores proposades des de les penyes taurines en treball conjunt amb l’administració catalana al territori. Tot plegat va generar un “compliment estricte” de la llei que va acabar també en sancions, tot i les repercussions polítiques que van haver de fer front el llavors grup de CiU a les eleccions municipals posant el cas de les Cases d’Alcanar, “on ens vam pegar una patacada”.
Xavier Pallarès: “Anem a preguntar als pobles si volen fer-les o no abans de pitjar el botonet”
“Sense l’Agrupació de Penyes no sé si hi hauria bous, però serien diferents”, reconeixia. “Em dol que es digui que a les Terres de l’Ebre no tenim interès en els animals quan formen part de la nostra vida diària. I si se’ls pot fer mal, seríem els primers a rebel·lar-nos”. Per això Pallarès volia posar el focus en com es pot ajustar la regulació ja existent escoltant els criteris tècnics dels veterinaris. Ho feia deixant clar que “la paraula prohibir no agrada. Jo crec que cal escoltar. Anem a preguntar als pobles si volen fer-les o no abans de pitjar el botonet”. En aquest sentit, l’exalcalde d’Arnes es preguntava quina necessitat hi ha d’acabar legalment amb una modalitat com la de bous a la mar “que no s’ha vist des de fa 15 anys a les Terres de l’Ebre. No incitem els alcaldes a recuperar-los”. I de pas alertava sobre la necessitat de poder compensar econòmicament als ramaders: “Pensen els diputats a posar mesures per ajudar-los? Perquè en cas de prohibició no podran mantenir els animals”, etzibava rememorant les paraules de Pedro Fumadó: “El meu únic partit polític és el de juliol i agost, que és quan el contractaven”.
David Calvo defensa la “llibertat” dels protaurins i denfesa que els animals “també tenen drets”
El seu discurs ha xocat frontalment amb el del segon compareixent. David Calvo ha estat citat en la seva condició d’exdiputat del Grup Parlamentari Socialista a les Corts Valencianes i impulsor de la Llei de Protecció Animal del País Valencià, que li va comportar “un màster en pressions i reticències” per part de diferents sectors, tant relacionats amb el negoci dels bous com de la caça. Presentat a proposta de Prou Correbous, el seu era un testimoni directe, perquè com ell mateix ha reconegut, “el cadafalc del bou embolat al meu poble el posen a la posta de casa meva. Literalment”. Calvo ha relatat com d’estesa està la tradició a la seva comunitat, que de fet suma gairebé el 50% d’activitats de festes taurines menors de tot l’estat espanyol. I ha relatat també els perills que comporta, tant als animals com en el recompte de morts i ferits que provoca.
Ell també ha considerat que la paraula “regulació” era més apropiada que la de “prohibició”. Ara bé, ha apuntat amb tota claredat l’avenç d’una societat que veu els animals com “éssers que pateixen” (tal com se’ls va reconèixer per part del Congrés dels diputats el 2021 en la modificació del seu règim jurídic) i, per tant, qualsevol utilització de la paraula “llibertat” també els hauria de tenir en compte. “No existeix la llibertat per a fer mal. Perquè els animals també tenen drets”, reblava, introduint al debat l’exigència de la UE de garantir el benestar animal per cobrar la PAC. Aquest ha estat el seu principal argument, fugint de posicionaments polítics especialment virulents en un País Valencià governat per la dreta (“això no va d’espanyolímetres ni de patrimonialitzar el que és de tots com la llengua, la bandera o la caça”) i de les excuses vinculades a “la cultura. Totes les cultures han protegit tradicions aberrants. Però l’evolució de la societat les ha eliminat”, per damunt de “barroers intents de legitimació” com els actuals, procedents dels “lobbies taurins. Del que es parla aquí és de prohibir algunes modalitats dels correbous. És en aquest punt en el qual ens hem de moure per arribar a consensos”.
Calvo considerava que continuar en la línia del Manual de Bones Pràctiques “és un pedaç que no s’ajusta a la realitat social”. I en aquest punt demanava “respecte” a tots els posicionaments, però també als protaurins, recordant la seva experiència el passat estiu a Camarles on per “treure una càmera fotogràfica vam haver de sortir escoltats pels Mossos. Quina expressió cultural no permet que se’n pugui donar coneixement públic? Els braus”.
El carnet del PSOE i el posicionament de Joaquim Paladella
L’exdiputat ha aprofitat per treure el carnet de militant al PSOE i demanar als seus companys catalans que continuïn en el camí obert pel seu partit, “el de ser arquitecte dels drets. Doncs avui també parlem d’això. Anticipar-se, en política, puntua el doble”, deixava anar fixant la mirada amb el representant socialista a la comissió, Joaquim Paladella. L’alcalde de Batea és l’únic portaveu de grup ebrenc a la comissió, però malgrat la invitació llençada per Calvo el seu posicionament era molt més proper a l’expressat prèviament per Pallarès. “La llei ja existeix i diu que no es pot fer mal als animals. No hi ha modalitats, per tant, més o menys dolentes, perquè la responsabilitat de l’administració és la de garantir que no es faci cap dany”.
“La gent de les Terres de l’Ebre sabem el que és viure amb la natura i amb constant contacte amb els animals. No parlem de gent violenta a la qual s’ha de demonitzar”, detallava, mentre mostrava la voluntat d’evitar que la tramitació de la llei acabi “amb vencedors i vençuts. Seria més adequat parlar de regulació que no pas de prohibició. Em consta que les penyes taurines estan disposades a parlar. Hi ha marge”, afirmava poc abans de rebatre Calvo amb una frase que probablement també farà fortuna al llarg dels pròxims mesos: “No podem fer que la gent de l’Ebre tinguin la sensació que des de Barcelona, entès com el món urbà, se’ls imposa res”.
L’exconseller Lluís Puig reivindica una “llei d’acompanyament”
La sessió continuava a partir del migdia amb la compareixença de Lluís Puig, exconseller de Cultura (per videoconferència); Víctor Gimeno, exdirector dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge i Marta Cid, exdiputada que va participar en l’elaboració de la llei del 2010 de regulació de les festes amb bous.
Segons recollia ACN, Puig ha reconegut que la direcció general de Cultura Popular, que dirigia, va incloure l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre (ACPTTE), “volgudament i meditadament” en el Consell de Cultura Popular. “Vam fer aquest pas perquè detectàvem indicis d’adequació i regeneració de la festa”, ha assegurat.
Puig només ha criticat que el Departament d’Interior es quedés la competència per decidir quines poblacions poden recuperar festejos amb la justificació de la tradició perquè s’ha fet “sense el criteri etnològic” d’aquests actes. L’exconseller de Cultura ha reivindicat que en lloc de fer prohibicions es faci “una llei d’acompanyament” a partir “d’intuir l’assegurament i innovació de la festa que requereixen els temps actuals” i que la qüestionada festa dels bous “evolucioni” trobi el seu lloc en la societat moderna.
Gimeno i Cid reclamen “sensibilitat territorial”
Per la seva banda, Gimeno recordava que la llei de protecció animal de 1988 i les sancions indiscriminades que van rebre aquell estiu els pobles ebrencs on se celebren correbous, va suposar una “revitalització” de la festa i va incentivar l’organització dels aficionats. Aquesta va ser la llavor del manual de bones pràctiques i la posterior llei dels Correbous que ara es proposa modificar. “Va suposar un abans i un després. Les festes no tenen res a veure a com se celebraven a principis dels 2000”, ha dit tot seguit Cid. “La llei dona seguretat a l’animal, als participants i als organitzadors”, ha afegit. De fet, Gimeno ha assegurat que la normativa va “reduir la conflictivitat de la festa” perquè es fa “amb respecte als animals i a tots aquells que són sensibles que no s’han de maltractar”.
Pallarés, Gimeno i Cid han coincidit també en demanar diàleg i sensibilitat amb el territori. L’exconsellera ha recordat la importància “de la forma” d’aquesta modificació de la normativa. “Hem de mirar com legislem per facilitar el trànsit per modular la contemporaneïtat que li volem donar. Aquesta també és la voluntat dels que fan la festa dels bous”, ha subratllat. “Qualsevol solució s’ha de fer amb respecte a la sensibilitat territorial, amb el compromís de totes les parts per formular com reduir les activitats més conflictives, un nou codi de bones pràctiques de reducció d’activitat taurina”, ha conclòs Gimeno.
Podeu recuperar la sessió íntegra aquí: https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:15:0:::15:P15_ID_VIDEO,P15_ID_AGRUPACIO:15062553,13090449
Més informació: 8 de cada 10 festes de correbous quedaran afectades si s’aprova la llei que preveu acabar amb algunes modalitats (vídeo)