Al meu poble, a la Cala, també conegut com l’Ametlla de Mar, la pesca, a més de ser l’activitat econòmica principal durant molts i molts anys, ha conformat la manera de ser d’una societat, la manera de fer de moltes generacions. D’aquí que no és estrany que la primera interpel·lació que vaig fer al ministre d’Agricultura des del plenari del Senat, el passat mes de novembre, fos per recordar-li l’esforç que està fent el sector pesquer per la reducció dels dies de pesca i reclamar-li que lluités davant d’Europa per evitar qualsevol altra reducció, perquè el sector no ho podria suportar. A més, també li vaig demanar que es fes efectiu el cobrament de les vedes i que es trobés una solució per reduir la pressió i els registres de la Guardia Civil i el Seprona als povals dels pescadors arribats a port amb el peix que reserven per consum propi a casa. Lo que tota la vida s’ha fet.
Posteriorment, el passat 20 de desembre de 2023, la problemàtica del sector pesquer va tornar a aparèixer de manera indirecta, quan al Senat vàrem votar una mesura rellevant: la rebaixa de l’IVA als productes del mar. Com a representant del grup d’Esquerra en aquest debat, vull exposar els meus arguments sobre el suport del grup a aquesta rebaixa de l’IVA, però expressar a l’hora els dubtes sobre l’impacte real que pugui tenir per al nostre sector pesquer i les famílies vulnerables.
Primerament, vull destacar la hipocresia del Partit Popular. Amb la seva proposta de reduir l’IVA, es presenten com a salvadors de les famílies vulnerables. No obstant això, aquesta mateixa formació va negar recentment un benefici fiscal important a les famílies monoparentals en el pagament de l’IBI. El motiu? Doncs que la proposta la fèiem els republicans. Com podem confiar en la sinceritat d’una proposta que ve de qui nega ajuda als més necessitats?
D’altra banda, hem de reflexionar sobre l’impacte real d’aquesta baixada de l’IVA. Les evidències suggereixen que aquest tipus de mesures no sempre incentiven el consum ni redueixen els preus per als consumidors finals. En molts casos, només beneficien les grans cadenes de distribució, augmentant els seus marges de benefici sense impactar positivament en els consumidors vulnerables ni en els productors.
Per garantir un suport real i efectiu al sector del mar, caldria adoptar un enfocament més integral. En lloc de centrar-se només en mesures fiscals com la reducció de l’IVA, hauríem de contemplar accions concretes en l’àmbit de la pesca. Això inclou actualitzar la definició de capacitat pesquera, suprimir els límits màxims de capacitat per Estat membre, ajustar el registre a la realitat de la flota, modificar el règim sancionador en matèria de pesca, gestionar les quotes de captura accidental de tonyina, aplicar mesures tècniques per millorar la viabilitat de les modalitats pesqueres, i col·laborar en l’àmbit europeu per evitar mesures excessivament restrictives.
Mentre que les mesures fiscals com la rebaixa de l’IVA poden semblar atractives a curt termini, no aborden les qüestions estructurals i de regulació que realment impacten el futur i la sostenibilitat del sector de la pesca. És fonamental que ens centrem en estes qüestions per garantir un futur pròsper i just per a la nostra indústria pesquera i les comunitats que en depenen. Objectiu principal preservar i lluitart per tot el sector primari, pilar fonamental de la nostra societat, al qual cada dia se’ls fa més difícil la seva pervivència i relleu generacional.
Jordi Gaseni Blanch, senador d’Esquerra Republicana de Catalunya
