La secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, Anna Barnada, ha donat aquest matí la cara en un contacte informatiu organitzat a Tortosa per la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A més a més d’apuntar novetats en el desenvolupament de l’Estratègia Delta, ha fixat novament el posicionament del govern català respecte a la interconnexió de xarxes, l’arribada d’aigua amb vaixells a Barcelona i el desenvolupament de la dessaladora que es preveu construir a Foix, punt estratègic que aixeca les sospites de la Plataforma en Defensa de l’Ebre per la seva possible utilització futura.
Pel que fa als grans trets, sense novetat en el front. «La postura del govern és clara, tal com ja la va manifestar el conseller (David Mascort). Nosaltres no farem la interconnexió per pota aigua de l’Ebre a Barcelona. Bàsicament -exposava Barnada- perquè pensem que les conques internes han de ser resilients amb l’aigua que tenen i les que fabricàvem gràcies a l’aigua regenerada i la dessalinitzada. Nosaltres el que hem de fer és ajustar la demanda de l’aigua a l’oferta. Aquesta és la voluntat del govern i estem treballant perquè sigui possible a la zona metropolitana».
Barnada introduïa també un altre argument, com és el que «una vegada fas la interconnexió, no saps quin és el seu recorregut i tots formem part del que s’entén com a Conca Mediterrània sotmesa a una sequera que no marxarà. Formem part de la mateixa conca i no té cap sentit jugar amb l’aigua d’uns i altres. Cadascú s’ha d’adaptar a l’aigua de la qual disposa».
«Buscarem l’aigua per transportar-la per mar sense malmetre cap conca ni territori»
En aquest punt, Barnada marcava la postura del departament sobre el transport marítim. «En cas que arribem a aquest extrem, i el departament així ho està treballant, serà analitzar els espais dels quals podrem disposar d’aigua i on la podem anar a buscar sense malmetre cap altra conca ni territori. Això sempre serà en un moment de sequera màxima» i amb el condicionant que la utilització de l’aigua dessalinitzada i regenerada tindran un cost elevat per al consumidor final.
La dessalinitzadora de Foix
L’emplaçament de la dessalinitzadora de Foix també ha tingut tractament a banda. «Sé que l’ACA està treballant amb els ajuntaments de la zona i nosaltres no volem fer res sense que hi hagi un acord amb els municipis». Ara bé, Barnada reconeixia que «també hi ha uns criteris tècnics importants de cara a situar-la en un lloc òptim i el recurs sigui més econòmic. Estem estudiant-ho i encara no s’està construint, per tant, encara tenim marge». Alhora «entenc les suspicàcies» de la plataforma «perquè l’aigua és un recurs molt limitat que pots inspirar desconfiances. És per això que cal treballar com estem fent, amb la màxima transferència explicant d’on surt i on va l’aigua i justificant el perquè de la seva ubicació, que respondrà -reiterava- a criteris de màxima eficiència».
L’estat d’emergència a l’àrea metropolitana
D’altra banda, les alternatives en les quals treballa l’executiu per no deixar sense aigua a l’àrea metropolitana passa per dues línies d’acció. La primera «és l’aigua dessalinitzada. Ampliem la dessalinitzadora de la Tordera, que passarà de generar 20 hectòmetres cúbics a 60, igual que la del Prat. I treballem ja en la de Foix. Per altra banda, tenim un pla d’ús d’aigua regenerada a Catalunya que preveu multiplicar per quatre la quantitat que es fa actualment al voltant del 2027. Ara, de fet, ja hem doblat la que es feia fa dos anys».
La secretària reconeixia que s’està a només quatre dècimes de declarar l’estat d’emergència del sistema Ter-Llobregat (a hores d’ara les reserves estan al 16,4%) i que, un cop arribi l’inevitable, «caldrà encara fer més esforç per poder allargar els dipòsits d’aigua que tinguem i ser més resilients».
