En aquesta època de l’any solem fer balanç dels 365 dies anteriors i també solem fixar propòsits futurs. I què afortunats els que ho podem fer! Perquè molta gent del món, mentre una part parlem de nous començaments, ni tan sols tenen finals adequats: ni abraçades finals, ni acomiadaments finals, ni enterraments adequats, perquè es troben sense aigua, sense menjar i sense PAU.
Si tenim aigua, menjar,… i no ens trobem en guerra, què tal si parem la velocitat de les nostres vides i reflexionem? És molt possible que la nostra reflexió ens permeti dir que no volem viure en ambients de crispació, trobar-nos enemistades amb qui sigui (família, socis, companys de feina, veïnat) ni trobar-nos enfadades en el món, però per què és tan difícil que les persones vivim tranquil·les i en pau, tenint molt més del que podríem necessitar? Podríem dir que el fàcil és tenir relacions personals, familiars, de treball, sanes i tranquil·les, però les enveges, el fastiguejar, el poder, ens fan perdre’ns en el camí.
Personalment, el balanç del 2023 ha estat positiu, i penso que el 2024, també ho serà. Un any en que celebraré els meus 50 anys, els 50 anys de casats dels meus (que es troben bé de salut!), els 50 anys del negoci familiar, que la meva germana (2a generació) ha volgut continuar, els 25 anys d’exercici professional amb la meva sòcia de despatx, els 25 anys del despatx que vam fundar…, però no sé que em depararà el futur, així que el meu propòsit és acceptar el que vingui, gaudir cada dia de vida, estimar a les persones (dir t’estimo!) i viure en PAU.
Si aquest 2024 us proposeu canviar moltes coses, recordeu que acceptar també és una manera de canviar i segur que ens ajuda a viure en pau “interior” i també de retruc, ajuda a mantenir la pau “al món” (a la nostra família, al nostre lloc de treball, al nostre cercle d’amistats, coneguts, veïns…).
Si podem escollir el nostre propòsit, què millor que sigui la PAU per construir un futur millor per tothom.