Fa molts anys que em dedico a l’atenció de les persones grans en situació de dependència, un ofici molt bonic, però complicat i incert. En aquest sector tenim dos grans reptes: la manca de finançament i l’escassetat de professionals. Són problemes comuns a molts altres àmbits, ho sé, però en el nostre es fan especialment complicats si els unim al sobre envelliment de la societat i al fet que la nostra és una professió de 24 hores i 365 dies l’any. Atendre la gent gran és un privilegi, però si volem donar una atenció de qualitat cal que les administracions inverteixin molts més recursos: el pressupost de la Generalitat de Catalunya en residències s’ha de doblar i passar als 3.000 milions d’euros anuals. El mateix s’ha de dir a nivell estatal. És urgent arribar al 2% del PIB d’inversió si volem equiparar-nos a la majoria de països europeus i no quedar-nos enrere a pocs anys que el baby boomrequereixi d’atenció domiciliària, centres de dia i residències, entre d’altres serveis. I no m’oblido de l’àmbit municipal: la cooperació publico privada entre empreses i ajuntaments és imprescindible si volem generar noves oportunitats i crear riquesa i nous llocs de treball, serveis que cohesionin el nostre territori.
I la falta de professionals, que deia abans. A les Terres de l’Ebre la situació és dramàtica. Es fa molt difícil trobar persones que vulguin treballar mentre que hi ha 300.000 persones a l’atur al nostre país. Alguna cosa està fallant, però no pot ser que tinguem gent a casa i que ens faltin mans a les empreses. Crec que s’hauria impulsar un clima més favorable per a l’emprenedoria.
Segons el Global Entrepreneurship Monitor (GEM) 2021-2022, l’estudi de referència internacional en la creació d’empreses i que compta amb la participació de governs, ajuntaments, entitats de recerca i universitats de 50 països, el percentatge de catalans que percep que les oportunitats són bones per emprendre és del 31%, una xifra que ha anat augmentant els darrers anys, però que encara queda molt lluny del que seria exigible en una societat desenvolupada com la nostra. S’han de generar més condicions per a l’emprenedoria, fer visibles les oportunitats que el país pot oferir als futurs empresaris.
Progrés econòmic, cohesió social, generació de riquesa… Són conceptes que molt sovint s’associen a les empreses i és important destacar-los i repetir-los, no tant perquè siguin veritat sinó perquè ens movem en un context polític i social poc favorable. I això és injust.
Sé que la situació és molt complicada i que no tot es pot fer, però també que els primers passos, per petits que siguin, són els més significatius perquè porten dins la llavor del canvi. Les empresàries i els empresaris ja els donarem si fa falta. O farem passos nous. A partir d’aquí, cal que tothom s’hi sumi des de la responsabilitat comuna que tenim per crear un present i un futur millor pel nostre país i, sobretot, per aquesta terra que ens ha vist créixer i de la que ens sentim tan orgullosos.
