El delegat del govern, Albert Salvadó, ha entrat aquest matí de ple en el debat obert sobre la proposició de llei presentada per comuns i la CUP al Parlament destinada a prohibir tres modalitats de bous (esmenant així la llei 34/2010 que regula els correbous), i que ha estat contestada per una esmena a la totalitat per part del PP i de Vox. La iniciativa, que es votarà aquest dimecres al matí, «afecta només a les modalitats de bous que s’apliquen al territori», i ha demanat, per tant, «respecte per a les Terres de l’Ebre. No pot portar al Parlament una votació d’aquestes característiques, en un tema que ens afecta només a nosaltres, sense haver parlat amb les Terres de l’Ebre -és a dir, els 26 municipis i EMDs que programen festes d’aquest tipus i representen 110.000 habitants, les agrupacions de penyes, el sector animalista i els veterinaris-. El que defenso és que aquest debat es faci des de les Terres de l’Ebre». Salvadó ha fet una estimació de futur. I en el cas que les majories vagin a favor de la nova proposició de llei, «el que passarà és que s’encetarà el tràmit parlamentari, que ja veurem com s’acaba. I si passés això, encara demanaria el mateix: que a ningú se li ocorreixi fer una llei per regular els correbous sense tenir-nos en compte. Seria inacceptable». Cal tenir en compte que si la cambra rebutja les esmenes de retorn, la proposició continuarà la tramitació parlamentària. Per contra, si les aprova, la iniciativa serà rebutjada.
Segons el delegat, «ens mereixem aquest respecte perquè som l’únic territori del país que vam abordar al seu moment el debat sobre la regulació dels correbous i del benestar animal, que és un tema de país». Salvadó ha fet memòria i ha recordat que al 2005 «vam ser capaços d’aprovar el manual de bones pràctiques, que va ser un exercici de consens asseient a la mateixa taula les entitats animalistes, aficionats, veterinaris i la mateix delegació del govern». La normativa va derivar posteriorment en la llei del 2010, «que posa el benestar animal en el centre de la preocupació i que va ser impulsada des de les Terres de l’Ebre». Amb aquests antecedents, i exposant l’evidència de l’evolució «importantíssima en positiu de com es realitzaven els correbous fa 20 anys i com s’aborden ara», el relat articulat des de la delegació és que ha estat tot just aquest el territori català que «ha entomat el debat sobre el benestar dels animals. I és per això que demano que el debat sobre el benestar animal al país no es limiti ara als correbous de les Terres de l’Ebre. Si és fa, que es faci en tots els àmbits d’influència».
Salvadó ha assegurat que la legislació aprovada al seu dia va ser fruit de «renúncies» de tots els sectors amb l’objectiu de «buscar un consens al territori per a la celebració dels correbous. Segurament ningú està prou satisfet, però avui seria impensable que un animal patís maltractament en la celebració d’un d’aquests espectacles o que no hi hagués un control veterinari per garantir que l’animal no pateix. Això s’ha de posar en valor, perquè en cap altre lloc del país aquest debat s’ha fet com a les Terres de l’Ebre».
El delegat també ha hagut de precisar que en la votació de demà al Parlament «el Govern no juga. Els que juguen són els grups parlamentaris». L’únic paper de l’executiu «és fer complir la llei. I ho fem de manera exemplar. Al final de cada temporada instaurem noves millores conjuntament amb el Col·legi de Veterinaris i l’agrupació de penyes taurines». I si bé ha evitat posicionar-se, Salvadó ha deixat molt clar que no és partidari d’un model segons els qual «uns senyors i senyores que no han vist un bou en la seva dia i que tinguin la possibilitat de legislar sobre un aspecte que només afecta a les Terres de l’Ebre sense que ens hagin consultat». I finalment ha reblat: «Us asseguro que si els representants ebrencs al Parlament fossin majoritaris no tindríem aquest problema».
