El ple extraordinari de Tortosa ha aprovat aquesta tarda les ordenances fiscals per a l’any vinent (vegeu els detalls clicant aquí), que contempla un augment de l’IBI, brossa, IAE i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. No hi ha hagut sorpreses i la CUP ha donat el seu vot afirmatiu a la proposta de l’equip de govern tripartit, mentre Junts per Tortosa ho ha fet en contra. Des de la bancada de les esquerres s’ha justificat l’increment en el context general i en l’herència dels anteriors mandats convergents. És a dir, la pujada de la inflació, dels costos energètics, dels tipus d’interès (que afecten al crèdit demanat el 2021 per 9,5 milions d’euros) i dels costos salarials així com la previsible suspensió de cara a l’any vinent de les normes de flexibilitat financera que permetien destinar romanent a pagar despesa corrent, per una banda, i el desajustament pressupostari en 4 milions d’euros previst per al 2024 i l’increment dels cànon de residus, per una altra.
«Som un govern responsable i prendrem mesures perquè tothom pagui, incrementar els ingressos i reduir despeses», afirmava la regidora d’Hisenda, la republicana Maria Jesús Viña. El regidor cupaire, Sergi Arnau, ha justificat el seu suport en la implantació de cara als pressupostos del 2024, de diverses mesures socials en la línea de l’anunciat dimecres en roda de premsa. «No estem en contra de pujar els impostos si serveixen per millorar els serveis públics i els serveis socials», assegurava. L’exalcaldessa, Meritxell Roigé, ha negat la major i ha considerat que la decisió de pujar els impostos no es correspon «a la bona situació econòmica que vam deixar», és «desproporcionada», no contempla cap mesura social que justifiqui «un altre xoc en blanc de la CUP» i que respon «a l’ADN del tripartit (amb referències constants a l’anterior amb Joan Sabaté com a alcalde): la seva incapacitat de gestió, al descontrol de la despesa i la incapacitat per buscar recursos d’altres administracions» (en una linia argumental coincident amb la roda de premsa convocada el passat dilluns).
La responsable d’Hisenda ha aprofitat per denunciar amb un exemple («aquest govern s’ha trobat damunt la taula factures per valor de 122,000 euros sense cap procediment d’adjudicació») el «desgavell» amb el que s’han trobat en accedir al govern. La republicana ha deixat clar que la despesa corrent no pot ser assumida per subvencions, en resposta a una Roigé que recordava els diners aconseguits pels seus governs d’altres administracions, i de la necessitat de fer front de cara als pressupostos vinents a nyaps com les «goteres que `pateixen el mercat, la biblioteca i la casa dels gegants. És el que passa quan et dediques a fer obres d’aparador i no entendre les necessitats de la ciutadania. Aquest govern s’ha topat amb una situació econòmica molt complex, que ha de sumar al context que afecta tots els ajuntaments el mal estat de les infraestructures, els dèficits en via pública, les polítiques inexistents en matèria de recollida de residus i nul·les en estalvi energètic. Aquest govern, amb el suport de la CUP, hi posarà remei. I quan estiguem 16 anys (al govern) podrem comparar», etzibava.
Arnau ha fet valdre la capacitat d’influència del seu vot davant les constants crítiques «d’irrellevància política» llançades per Roigé. «No sé si se n’adona que el nostre vot condiciona polítiques», reblava, afegint davant les crítiques de que els compromisos adquirits amb el govern municipal i no registrats per escrit en les ordenances fiscals sí que es veuran reflectits en els pressupostos de l’any vinent. El cupaire ha estat especialment dur amb la portaveu de Junts (per a qui «el seu únic punt del programa electoral podria haver estat el d’impedir que governessim nosaltres») quan ha lamentat la seva política en matèria energètica: «Al seu govern no li preocupava la despesa energètica que es podria haver estalviat amb la nostra proposta d’instal·lar una caldera de biomassa al WIN, ni pagar 300.000 euros més per reciclar malament a la ciutat en comptes de posar en marxa una prova pilot de recollida porta a porta. Tot això li entrava per una orella i li sortia per una altra. Però no era vostè qui ho havia de pagar, sinó els que es pagava en recursos públics».
Davant dels atacas per tots els flancs, Roigé ha defensat aferrissadament la seva gestió. En matèria econòmica recordant que l’últim compte general del seu govern es va tancar amb 10,9 milions d’euros en positiu i un romanent de 4,9 milions i la capacitat d’obtenir fins a 14 milions d’euros en aportacions d’altres administracions. Amb aquestes dades ha titllat les acusacions sobre l’endeutament deixat com «cíniques i ridícules» perquè se situa molt per sota del trobat ara fa vuit anys, i ha fet valdre l’eficiència de la seva gestió precisament amb el criticar crèdit de 9,5 milions demanat el 2021. Una decisió presa perquè «ens va permetre amortitzar endeutament rebaixant els tipus d’interès que havíem de pagar pels crèdits. Va ser un exemple de gestió eficient».
A l’hora de passar a l’atac, Roigé ha titllat «la hipocresia quan el govern i la CUP parlen de polítiques d’esquerres i en favor de la classe treballadora» afirmant que una persona que visqui a Remolins pagarà més de brossa que el propietari d’un xalet a Sant Josep de la Muntanya, recordant que durant set anys va comptar com aliats «en aquests governs tan nefastos que diuen amb ERC i el PSC» i reclamant, pel que fa a la brossa, la millora en els registres de recollida de la brossa certificada per l’Agència Catalana de Residus (Viña ha rebatut que aquesta situació no es donava precisament en el de la recollida selectiva, l’únic important a l’hora de pagar més o menys pel cànon) i ha carregat contra l’increment en 500.000 euros a abonar al COPATE malgrat tenir delegades només les funcions de tractament de residus. «No hem d’acceptar tot el que diu», rematava, lamentant que aquesta pujada de costots corresponguin «a l’increment de l’estructura político-administrativa» i que ara s’assumeixi el pagament «perquè estan sotmesos a la presidència d’ERC».
La pujada de l’IAE també ha servit per enfrontar govern i oposició. Roigé ha assenyalat que el baix tipus impositiva durant els seus mandats era una eina per atreure inversions, i ha assegurat que diferents empresaris s’havien dirigit a ella preocupats pel que significa l’increment d’aquest impost (que grava aquelles empreses que facturen més d’1 milió d’euros). Viña ha replicat que des de l’executiu local no havien rebut cap queixa en aquest sentit.
