La majoria d’establiments turístics del Delta han penjat aquest pont del Pilar el cartell de complet, emparats per un temps propi de principis de setembre que, si bé, ens deixa remullats de bon matí per la humitat i la boira, el sol de migdia ens convida a remullar-nos a la piscina, la platja, passejar o pedalar.
Jo, sense anar més lluny, els escric aquestes línies des del càmping de l’Ampolla, a l’entrada del Delta de l’Ebre, una experiència nova ja que el meu ADN, barreja de terraltí i urbanita, sempre m’ha empès cap als hotels de no sé quantes estrelles on tot t’ho serveixen dat i beneit.
Ja era hora que el Delta es posés de moda entre els catalans
Els càmpings tenen aquella atmosfera de comunitat propera i veïna, una ciutat a escala reduïda, on cada matí vas a comprar el pa al supermercat de l’entrada, saludes als companys de bungalou i fas una vida familiar més pareguda a la teua quotidianitat del poble. No com als hotels, que a l’hora d’esmorzar, tothom s’abraona sobre el taulell del menjar com si les insensates guerres d’Ucraïna o Israel ens toquessin de ple.
Ja era hora que el Delta es posés de moda entre els catalans. Han hagut de transcórrer dècades perquè el barceloní -el típic xava o pixapins- s’enamorés d’un tros de terra descobert i conquerit primer per uns quants estrangers de centre Europa. Un turisme alternatiu al dels tours per les grans ciutats, que tenim a cop de pedra, més econòmic per a la butxaca, natural, sostenible i apte per a totes les edats.
Val a dir que per aquí baix la gent també s’ha espavilat d’uns anys ençà i ha sabut crear de zero una oferta turística autòctona i diferenciada -lligada sobretot al Parc Natural- que abans se cenyia al sol i la platja. Ara han sorgit establiments d’hostalatge a dojo -siguin hotels, càmpings o cases rurals- restaurants, empreses lligades al lleure i als esports d’aventura i una cuina que sap aprofitar el producte de la zona. Els ajuntaments també hi han dit la seua, amb un canvi radical de l’urbanisme molt més permeable i obert al mar.
El Delta ni la seua gent no han perdut aquella riquesa humana i paisatgística
Tota aquesta transformació ni ha empitjorat ni ha modificat una gota l’essència atàvica del Delta. Segurament ha variat la font dels recursos i dels ingressos; potser fins i tot els diners han canviat de mans, però el Delta ni la seua gent no han perdut aquella riquesa humana i paisatgística, aquella solera que alguns vàrem descobrir de ben joves.
Alguns direu que el Delta es troba en regressió. Però aquest fenomen ni és únic ni es culpa de la gent que hi viu, ni de qui el visita o estiueja. La causa es troba en el pas del temps, en la mateixa evolució de l’ésser humà. Per això hem modificat els sistemes de transport, els mètodes de pagament, la nostra forma de viure i treballar i, malauradament, també el clima.
Al càmping de l’Ampolla, quan marxes, t’acomiada un cartell que hi diu: Salvem el Delta. Salvar significa preservar, conservar intacte, fer escapar de la destrucció i la ruïna. Una gegantina missió que només pot començar d’una manera: visitant-lo i coneixent-lo.