Ser un soldat català del bàndol austriacista del segle XVIII en ple segle XXI requereix molta passió: per la història i pels detalls, sense anar més lluny. I ser membre d’un grup de recreació històrica de l’època exigeix esforç: econòmic, perquè la voluntat a l’hora de ser acurats és màxima; en temps lliure, i amb paciència davant del paperam administratiu que possibilita moure’s els caps de setmana armats de fusells d’avantcàrrega amb la seva respectiva pólvora al maleter. Miquelets de Catalunya és un exemple de tot plegat, i aquest cap de setmana estaran a Tortosa per recrear el setge i caiguda de la ciutat davant les tropes borbòniques el 1708, en plena guerra de Successió hispànica. “L’associació es va crear el 2005, però el primer acte públic no el vam fer fins al 2008 perquè vam necessitar buscar molta informació sobre els regiments i vestuaris de l’exèrcit català del període”, explica Aleix Gonzàlez. Ell és un dels prop de 120 socis que conformen l’entitat, amb seu a Manresa, que agrupa persones “d’una edat mitjana d’entre 30 anys i quaranta llargs” amb professions tan diverses com “les d’historiador, que és el meu cas, metges, mossos, enginyers… I de fet, també en tenim alguns que són multièpoques” i que participen en altres grups de recreació com templers, romans a Tarraco Viva o fins i tot en el seu moment de la Guerra de Secessió estatunidenca. El gran pas endavant pel que fa al reclutament va arribar el 2014, coincidint amb el 300 aniversari de la caiguda de Barcelona. L’efemèride va provocar interès per (re)conèixer la història. I fer-ho de manera diferent, més immersiva.
Tots ells es troben units no només pel seu interès per la història catalana i per la guerra de Successió en concret, sinó també en allò que els anglosaxons anomenen ‘Living History’. És a dir, la possibilitat “de fer entendre la història de manera més didàctica, tocant-la, i defugint el simple llistat de dades que no aporten res per si soles”. Cada soci paga 36 euros de quota anual. “L’associació proporciona una part de la indumentària al recreador. La resta ha d’anar a càrrec seu”. L’equipament bàsic que s’ofereix és tot l’uniforme, que no és precisament poc: “sabates, mitges, calces (pantalons), camisa, corbatí, casaca, barret i espasa, baioneta i fusell d’attrezzo. Si algú té ganes d’anar més enllà i vol, per exemple, una rèplica de fusell que pugui disparar o recrear un rol concret d’algun personatge històric, ho ha de pagar ell. Però la inversió no té per què ser de cop. Pots anar polint-ho a poc a poc”, comenta Gonzàlez. I la precisió és màxima: “el tricorni el comprem a una casa específica de Venècia i les sabates a Almansa perquè hi ha una empresa que les fa de manera artesanal”.
El procés d’investigació durant els primers tres anys va ser intens. La recerca els va portar no només a estudiar arxius de la Diputació General, sinó fins i tot inventaris dels hospitals de l’època perquè detallaven la roba que portaven els ferits. A més, també vam comptar amb l’assessorament històric dels autors de ‘La història militar de Catalunya’, Hernàndez Cardona i Francesc Xavier. “I un cop ho tens tot, cal trobar la modista que et vulgui fer els uniformes, amb tants metres de llana d’un color concret per cadascun dels regiments”.
De tot plegat n’han sorgit tres unitats de base. Les dues d’infanteria són el Regiment de la Diputació del General i els Miquelets (denominació que rebia la infanteria lleugera) de Joan Vilar i Ferré. I el de cavalleria es va formar recreant el Regiment de Cuirassers Sant Jordi, encara que posteriorment també han adquirit material suficient per a posar en línia un regiment de dragons. “Als actes on anem es van alternant”, exposa Gonzàlez, que reconeix la cavalleria “com la més complicada de recrear. L’uniforme és més car, però és que a més has de saber cavalcar i, sobretot, saber caure del cavall. És una recreació que podríem denominar d’elit”. Cal també tenir en compte que l’associació no es limita a reproduir soldats, sinó que incorpora professions civils com la de metge o enginyer, i la imprescindible presència de les dones que es dediquen (els temps eren els que eren) a cosir i tenir cura dels malalts.
Els Miquelets portaran a Tortosa els dos regiments d’infanteria i els dragons. Ara bé, estaran acompanyats d’un grup de recreació històrica anglesa (aliats a la guerra) i valencià, així com de dos regiments d’Almansa i un d’Italià (l’associació de recreadors del període més veterana i que l’any vinent complirà 50 anys), fent les funcions d’exèrcit borbònic. 130 persones amb ganes d’esbudellar-se abans d’anar a prendre un gin-tònic. Els espectadors veuran els primers intents de superar les muralles tortosines i el posterior atac final. Gonzàlez admet que l’entorn ho posa fàcil, perquè “les fortificacions són de l’època”, i que els que s’apropin a olorar pólvora es poden quedar perplexes. “En aquells temps les batalles eren lentes, sempre que no intervingui la cavalleria. Els soldats es desplaçaven en línia i disparaven per rengles. També formaven en quadre per rebutjar la cavalleria. Res a veure amb les pel·lícules als que estem acostumats amb metralladores pel mig”. Amb tot i això, i el fet que la batalla de Tortosa era un setge, l’assalt final nocturn “va ser a baioneta calada i a sang i fetge”.
Aquest cap de setmana Tortosa reviurà els atacs borbònics de la Guerra de Successió. Les Avançades de Sant Joan seran l’escenari de l’aferrissada defensa austriacista contra els implacables atacs dels borbònics pic.twitter.com/1zAK80o67J
— Miquelets de Catalunya (@MiqueletsCAT) September 27, 2023
Aquest nivell d’intensitat només es podrà imaginar aquest cap de setmana, perquè el programa passa perquè tothom surti il·lès. “Dissabte al matí hi haurà una desfilada dels recreadors fins a l’Ajuntament, on hi haurà una recepció de gala. I posteriorment ens desplaçarem fins a Ferreries per representar el primer rebuig de les tropes borbòniques per part dels defensors de la plaça. No és el lloc històric, però permet que el públic es pugui distribuir bé i veure la batalla”. La tarda i el vespre permetrà visitar el campament, on els soldats faran instrucció i es podrà visitar la tenda de l’oficialitat i dels enginyers amb els mapes de la campanya, i poder prendre alguna cosa a la taverna que també instal·larem”. També hi haurà una nova recreació de batalla entre els dos fossars de les Avançades de Sant Joan (l’exterior i l’interior) i es podrà visitar l’exposició dels Amics dels Castells sobre l’evolució de les fortificacions. Per diumenge està previst representar l’assalt final i la rendició a les tropes del Duc d’Orleans.
Muntar tota aquesta infraestructura no és una campanya militar, si bé poc n’hi falta. “En actes com aquests hem de buscar l’espai adequat, aconseguir els permisos per les armes i cada recreador el propi per poder disparar l’arma, cal pensar en el menjar i en els llocs on dormir, encara jo ho faré a les tendes que portarem. I en aquest aspecte l’Ajuntament de Tortosa és un actor important, perquè assumeix despeses i cada any que venim el seu compromís és major. Estem molt contents amb ells, tot i que els dilluns després d’una recreació com aquesta acabo sent un cadàver”, ironitza Gonzàlez.