Van ser enterrats en un racó del cementiri de Masdenverge com a soldats de l’exèrcit franquista durant la Guerra Civil. Amb el pas dels anys, han esdevingut companys d’armes dels caiguts durant moltes batalles. Sense distincions, encara que amb històries pròpies i una família que els podria reclamar perquè tot soldat vol tornar a casa. El Sergi González, de 41 anys, és el director de l’excavació de la fossa que ha comptat amb un equip de sis persones (antropòloga inclosa). Anava per a historiador, fins que la decisió d’inscriure’s en uns crèdits de lliure elecció a la carrera per passar-los arran de terra el va motivar a investigar el passat com a arqueòleg. La seva empresa va guanyar el concurs convocat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, Drets i Memòria per recuperar de l’oblit els 34 cossos localitzats durant les dues fases de la intervenció. El següent pas és l’extracció d’una mostra de teixit ossi, amb la qual s’espera obtenir el perfil genètic i poder-lo encreuar amb els perfils genètics dels familiars de què disposa el Programa d’identificació genètica, centralitzat pel laboratori de genètica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Amb caràcter previ, els familiars interessats a fer-se una prova genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. La fitxa completa de la fossa es pot consultar al web del Banc de la Memòria Democràtica. Tot aquest protocol és gratuït. El poder ja no està en les armes, sinó en evitar l’oblit.
La troballa no va ser una casualitat digna de Hollywood. La fossa estava documentada des de la dècada dels anys 50 del segle passat. I va ser la necessitat de l’ajuntament de dur a terme millores en la zona del cementiri on se sabia que hi havia la fossa el que va obligar a actuar d’urgència a finals del passat mes de febrer. “En aquell moment ens vam trobar amb tres fosses on hi havia sis cossos. Després d’aquesta primera fase, que va durar unes tres setmanes, vam dur a terme una segona (i definitiva) entre el 22 de maig i fins a finals de juny perquè havíem detectat l’existència altres enterraments”, explica González.
Però que expliquen els morts? De les investigacions es desprén que formen part de dues operacions militars. La primera, relativament desconeguda tot i ser clau per a la resolució de la guerra, va ser la que va portar l’exèrcit franquista al Mediterrani pel nord de Castelló en una ofensiva aclaparadora entre març i la segona meitat d’abril del 1938. Segons relata González, “hi ha una sèrie d’enterraments individuals en els quals els cossos estan ben col·locats i tenen els braços damunt del pit”. Hi va haver temps per poder fer compliments. Ara bé, “la resta estan en fosses de dos cossos, i sembla que els haguessin llençat”. Aquests serien les baixes provocades durant la Batalla de l’Ebre.
Part dels morts estaven registrats, juntament amb les seves unitats de pertinença, en l’informe efectuat per l’ajuntament a finals dels anys 50 a petició del governador civil. La pràctica era extensiva arreu del territori espanyol perquè l’objectiu era recuperar els cossos per ser enviats al Valle de los Caídos. Finalment, relata González, no se’n va enviar cap dels que van ser enterrats a Masdenverge. Per això, de cara a poder esbrinar més sobre el nom dels morts cal fixar-se en qualsevol detall. “Cinc dels cossos tenien les insígnies de pertànyer al cos de metralladores. Els podríem identificar creuant dades per aquí. Un altre portava encara una polsera amb una estrella i una lluna, per la qual cosa seria un dels soldats del Tabor de Regulars de l’Ifni ubicats a Santa Bàrbara i que van intervenir en el rebuig de l’operació de diversió (catastròfica) que va dur a terme l’exèrcit republicà passant l’Ebre a Amposta”. A tots ells se’ls afegeix “un parell d’individus amb xapeta identificativa, i d’altres han estat trobats amb una ampolla de vidre amb el seu nom dins”. La pràctica estava normalitzada per ordenances, si bé el problema ara és poder recuperar el paper davant el seu mal estat. Finalment, dos cossos més “portaven graduació militar. Tots aquests detalls permeten anar estirant el fil i permetre avançar en la seva identificació”, explica González, que vol agrair la col·laboració que ha trobat en tot moment tant des de l’ajuntament com els veïns. I és necessari recalcar-ho, perquè “no estem davant un enterrament del neolític. La Guerra Civil és molt recent, i encara aixeca sentiments en favor d’uns i altres”, reconeix.
Els cossos inhumats ocupen ara una caixa individual amb el seu codi i perfil genètic. Reposaran en nínxols habilitats al cementiri perquè hi puguin accedir qui els vulgui reclamar. L’espera s’ha fet llarga. Però mai és massa tard per descansar finalment a casa, amb els teus.