Escolto a la ràdio un debat sobre l’Administració de Justícia. Parlen que cada cop les noves generacions de jutges i jutgesses són més plurals, que ja no hi ha només fills de jutges en actiu o de famílies amb cert poder adquisitiu. D’altra banda, la majoria absoluta dels jutges que pertanyen a associacions professionals ho fan en aquelles de caire conservador, com “Asociación Profesional de la Magistratura” o la “Asociación Judicial Francisco de Vitoria”. En canvi, ronda només el 10% el nombre de professionals de la judicatura associats a agrupacions progressistes com ara “Juezas y Jueces para la Democracia”.
Si ens parem a pensar, el problema ja ve des del moment en què parlem de jutges conservadors i jutges progressistes, més tendents a la dreta o a l’esquerra
Si ens parem a pensar, el problema ja ve des del moment en què parlem de jutges conservadors i jutges progressistes, més tendents a la dreta o a l’esquerra, sabent que aquests jutges estan supeditats al principi d’independència, un principi que diu que no estaran sotmesos a instruccions de tercers, sinó que únicament ho estan a l’ordenament jurídic. El que és evident és que cada jutge o jutgessa tindrà el seu propi criteri a l’hora de fer la seva feina, el qual pot estar influenciat per variables molt diverses. Hi trobaríem l’element polític o ideològic entre aquestes variables?
El Consell General del Poder Judicial, qui governa dintre del poder judicial, és format per un president i vint membres: dotze elegits entre Jutges i Magistrats, quatre a proposta del Congrés dels Diputats i quatre a proposta el Senat. Podríem dir que, en aquests casos, es farà més evident quina és la tendència o la ideologia dels membres del CGJP. I si parlem de qui proposa els Magistrats del Tribunal Constitucional, també serien els poders executiu i legislatiu.
Podem justificar tot això dient que simplement es tracta d’un sistema d’elecció de jutges i magistrats, que d’alguna manera s’ha de fer, que potser hi ha altres països que segueixen altres mecanismes, però tampoc hi ha un sistema que sigui acceptat i eficient al cent per cent.
El problema rau quan aquestes ideologies afecten la forma de treballar de l’Administració de Justícia
El problema rau quan aquestes ideologies afecten la forma de treballar de l’Administració de Justícia. I no només perquè poden haver-hi encausats que sofreixen una persecució política, sinó perquè s’està vulnerant el principi d’independència judicial i la separació de poders, provocant que la major part de la població perdi la confiança en el sistema democràtic. La qual cosa és preocupant tenint en compte que cada cop som menys els que vam viure l’època de la transició i que hem nascut en democràcia. Si la nostra generació deixem de creure i de conèixer tot el que significa la democràcia, el pluralisme social i polític i l’estat del benestar, correm el perill de tornar cinquanta anys enrere.