A la dècada dels anys noranta a del segle passat, fa entre vint i trenta anys, la necessitat de tenir un Pla Territorial de les Terres de l’Ebre era màxima i prioritària. Els partits que no en tenien, la majoria, eren censurats per entitats i associacions civils, encara que la ciutadania no hagués assumit la reivindicació. I també aquells que ni s’ho plantejaven perquè deien que el pla es construïa a base d’acció de govern.
El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, a espentes i rodolons, va anar avançant. Certament, de forma inconnexa, perquè un dia te’l trobaves com a treball intern d’un partit polític -que reclamava el seu protagonisme-, i mesos després apareixia com un dels objectius de consens (però a porta tancada) de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre. O al Parlament, en forma de preguntes al Govern.
Amb tot, qui sempre l’ha reclamat han estat els nostres mitjans de comunicació, i potser per això, al final el Pla Territorial més reeixit va ser el que es va encarregar a un notable equip tècnic de la URV. Nou sotrac: dos anys desprès s’amagava al calaix, per convertir-se, a partir de llavors, en poc més que un document de consulta. En algunes de les parts ha coincidit en l’acció de Govern dels últims anys (dels diferents governs), en altres és un manual de múltiples reivindicacions futures perquè s’han ignorat els seus dictàmens; i també ha pogut servir per il·lustrar alguns programes electorals locals. Una base de dades i poc més.
Però una cosa si és inqüestionable: el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre ha estat fonamental per identificar el territori, per elevar a categoria d’alta política el relat de la construcció territorial pionera que s’estava produint, per alimentar i potenciar el sentiment de pertinença, i per ser la palanca a partir de la qual s’ha produït els últims anys un positiu desenvolupament i creixement del territori en el context de Catalunya, i no en canvi en el de l’Estat.
Però, si la seua importància estratègica ha estat tant important les últimes dècades, cal preguntar-se, on és ara? En les últimes eleccions, tant en les recents municipals, com en les eleccions al Parlament de 2021, del Pla Territorial ni se’n parla. Ni del seu grau de compliment, ni de si cal esmenar-lo o ampliar-lo o actualitzar-lo. Ha desaparegut del discurs polític, i seria preocupant que tampoc fos ja el full de ruta, la brúixola, que ens condueix a tots cap a un futur millor i compartit.
Perquè, quin és l’alternativa a no tenir Pla Territorial? Com es pot governar un municipi de forma aïllada al seu entorn, si ni tan sols en l’àmbit local es produeixen consensos, com s’està veient a Tortosa des de l’endemà mateix de la constitució del nou govern. Ara els ciutadans ens informem per les xarxes socials del que diuen uns i diuen els altres, però no hi ha rigor. I en el cas del govern de Tortosa, ni coneixem el seu pla de govern, i menys encara si aquests necessari pla estarà relacionat o no amb el paper que el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (PTTE) assignava a Tortosa.
Ara el govern en minoria d’ERC al front de la Delegació del Govern territorial, fa la seua política mediàtica i informa de l’acció del govern a les Terres de l’Ebre, però no tenim cap referent. I això que es van coses potents i important, com l’Estratègia Delta, que erròniament ni es vincula la PT ja que, si arriba el PP, li seria més difícil liquidar la faena feta com ja han anunciat. Sabem si allò que fan és en compliment del Pla Territorial, i té el consens de més formacions polítiques? O haurem d’esperar la pròxima nota de premsa dels partits a l’oposició per sentir que no, o a la nota de premsa (quina trista forma de fer política la que s’està produint) o al twit?
Les formes i mètodes amb les que funciona la política local i regional actualment, amb unes Terres de l’Ebre encara molt tendres (a les que els ho falten unes quantes dècades de govern autònom per consolidar-se), s’està exposant massa a la lluita partidista del més baix nivell. Una lluita que no és ideològica perquè pocs partit tenen una estructura territorial creada i operativa, i menys en el terreny de les idees i el pensament (potser ni saben què és el PT?).
Hi ha un símptoma molt clar de l’alarmant baix nivell polític que està impregnant les nostres terres. Un exemple clar: ja molts anys que no hi ha debats sobre models territorials. Potser és més fàcil parlar d’atenció a les persones sense concretar res?. El que hi són lluites locals que recorden massa a les lluites de colles de barri i que no tenen sentit, a no sé que el sentit sigue camuflar i tapar els excessius ingressos econòmics particulars que concentren el miler de polítics locals i regionals que són, o haurien de ser, els nostres representants responsables.
