Polet

Si la difusió de bones notícies i el periodisme positiu són la clau per construir una societat millor, avui al sud de Catalunya estem d’enhorabona: ‘Polet’ ha fet un llibre, ha escrit unes memòries autobiogràfiques molt encertadament titulades ‘Lo pas de l’Ebre’ (Onada edicions), amb pròleg del periodista Xavier García. 

I encara molt millor: quan diem ‘Polet’ tothom sap de qui parlem, sense haver d’especificar que es tracta de Josep Bertomeu Fornós, veí de la Cava, guia turístic, activista i defensor del Delta, reinventor dels valors de la cultura rural, autodidacta de la vida, persona estimada… en definitiva, un savi en ple exercici de les seues funcions.

“En un temps en el qual ningú té temps per a res, ‘Polet’ ha sabut trobar-lo i no perquè en vagi sobrat sinó pel molt que el valora i el sap gestionar”

Sense dir-se mestre, ens ha ensenyat a estimar el Delta i una manera de viure propera a la terra. Per la seua autenticitat, ha estat pioner en promoure un perfil de visitant (turista o viatger) absolutament respectuós i sensibilitzat amb l’entorn. Amb ell hem après a palejar en piragua, a jugar a birles, a fer barquets de canyís, a tirar el rall, a trobar-li el gust a la salicòrnia, a descobrir les propietats terapèutiques d’entrar descalç al fang, a plantar arròs, a birbar-lo, a segar-lo i a la importància d’emportar-te una espiga a la tomba com a informació valuosa de civilitzacions futures. Tot per sobreviure en una època d’autodestrucció o, tal com li agrada dir, “per si un cas”…

En un temps en el qual ningú té temps per a res, ‘Polet’ ha sabut trobar-lo i no perquè en vagi sobrat sinó pel molt que el valora i el sap gestionar. Gràcies a aquest temps, ha pogut emprendre aventures com les de convertir una granja de conills en el primer hotel rural o de baixar dos vegades tot el curs del riu Ebre, a bord d’una cassola amb anses i amb una barqueta de perxar. I encara en una tercera ocasió ens va acomboiar a tots en la recreació de la baixada i expulsió dels moriscos, dels quals es considera descendent inequívoc.

Amb un somriure convençut, és capaç d’explicar-te la seua tesi sobre l’origen del navegant Cristòfol Colom, que no era ben bé tortosí sinó molt possiblement una dona de la Cava a qui sons pares van fer passar per home, per poder-la acampar enmig de tribus pirates. “I si no t’ho creus, ves al Museu Naval de Madrid i fixa’t en un quadre on es veu claríssimament que Colom era una dona…”

“…qualsevol persona, amb humilitat, bonhomia, ètica, cohèrencia i una bona dosi de saviesa popular, pot arribar a convertir-se en el personatge més conegut, respectat i estimat de tot el territori”

És una sort i una molt bona notícia que ‘Polet’ ja tingue el seu llibre autobiogràfic, però encara ho és més el fet de saber i comprovar que, igual com el xiquet que mai ha volgut deixar de ser, té força i ganes com per escriure’n moltes pàgines més.

Als Estats Units de Nord-amèrica, s’enorgulleixen de poder dir que qualsevol ciutadà ambiciós, sigue quina sigue la seua condició o el seu origen, té les mateixes oportunitats per poder arribar a ser president de la nació. A les Terres catalanes de l’Ebre, podem estar ben satisfets perquè en el nostre cas està demostrat que qualsevol persona, amb humilitat, bonhomia, ètica, cohèrencia i una bona dosi de saviesa popular, pot arribar a convertir-se en el personatge més conegut, respectat i estimat de tot el territori.