Des de principi d’any, Unió de Pagesos ha lliurat 14 recursos d’alçada davant la Secretaria d’Acció Climàtica de la Generalitat contra 14 projectes fotovoltaics autoritzats per la Direcció General d’Energia del Govern de Catalunya per defectes en la tramitació per una banda, en la mesura que l’Anàlisi d’Afectacions Agràries que incorporen els promotors no s’adeqüen a l’establert a la Llei 3/2019, d’espais agraris, i per altra banda, perquè el Departament d’Acció Climàtica omet la responsabilitat que li atorga la mateixa llei d’incloure a cada projecte un informe perceptiu sobre aquest mateix anàlisi d’afectacions agràries. Entre els afectats pel recurs es troba el desenvolupat per l’empresa Eguzki Solarcat als Valentins, població d’Ulldecona, que ocupa una superfície de 16,6 ha. amb una potència prevista de 9 MW.
Unió de Pagesos demana a la Secretaria d’Acció Climàtica que anul·li les resolucions dels projectes aprovats. El sindicat avança que si finalment l’Administració catalana no accedeix a aquesta petició -que tal i com recorda sindicat, hauria de donar resposta a la Llei d’espais agraris que ha entrat en vigència aquesta mateixa legislatura- recorrerà a la via judicial presentant recursos contenciosos administratius al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquest 2023, Unió de Pagesos, a banda de les consideracions al pla territorial sectorial per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya [PLATER], també ha lliurat al·legacions a 33 dels 68 projectes de parcs solars fotovoltaics tramitats per la Generalitat que sumen un total de 1.279,36 ha (un 82 % de la superfície total de les de 1.567,53 ha que sumen els 68 parcs). El sindicat no ha lliurat al·legacions a 27 projectes de menys de 8 ha que sumen un total de 98,61 ha, ni, per la seva ubicació, a 5 projectes d’entre 10,19 ha a 47,67. Sí que n’ha lliurat, a més, a dos projectes tramitats per l’Estat a la Conca de Barberà que sumen més de 400 ha. Pel que fa als projectes eòlics, el sindicat ha presentat al·legacions a 11 projectes dels 15 que han estat a informació pública. En aquest cas, i pel que fa a les Terres de l’Ebre, s’hi pot trobar un dels quatre parcs que es preveuen aixecar a Tivissa. Es tracta de l’anomenat Serra de la Creu 1, que preveu 8 aerogeneradors amb una potència de 41,39 MW.
El 2022, després de l’aprovació per part del Govern, a l’octubre del 2021, del Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, Unió de Pagesos va lliurar al·legacions a 45 projectes fotovoltaics (d’un total de 81), que equivalien a un 70 % de les hectàrees afectades, en concret a més 2.880 ha, i als 6 projectes eòlics que van estar a informació pública.
L’argumentari exposat per Unió de Pagesos tan en el corpus de les al·legacions com en els respectius recursos d’alçada exposen que els projectes no tenen en compte les empreses agràries afectades directament i no avaluen l’efecte de la pèrdua de superfície productiva de les seves finques; tampoc presenten alternatives que no afectin a altres finques no cultivades, i, en l’anàlisi comparativa de les alternatives, en general, no tenen en compte tots els factors socioeconòmics (productivitat agrícola, model productiu, grau de diversificació econòmica i mà d’obra) de les explotacions afectades, i, ni tan sols, la majoria, no justifiquen el fet que no hi hagi alternatives possibles a les actuacions previstes a l’espai agrari afectat. Com a punt important, també recullen el fet que les mesures correctores i compensatòries que es proposen als projectes —que han d’ésser necessàriament dins el mateix àmbit geogràfic— no corregeixen ni compensen la reducció de la superfície agrícola i la conseqüent pèrdua de producció agrícola que impliquen els mateixos projectes.
Aquesta tasca de presentació d’al·legacions per part d’Unió de Pagesos respon a l’ideari sindical que mana vetllar per la preservació del sòl agrari, en el marc d’un model d’implantació d’energies renovables planificat, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum, amb un desenvolupament rellevant de l’autoconsum i la generació distribuïda, impulsat amb transparència i amb la implicació del territori i que prioritzi l’ús i la ocupació d’espais ja alterats per l’activitat humana en comptes de malmetre espais de valor agrològic alt o d’interès agrari elevat.
