Potser alguna vegada haureu sentit que, si viatgéssim molt, molt ràpid, el temps passaria més lent. O que si una persona fes un viatge espacial a gran velocitat, quan tornés a la terra hauria envellit menys que el seu germà bessó. Així ho apunta la Teoria de la Relativitat Especial, publicada per Einstein l’any 1905. Una teoria que té implicacions pràctiques, com per exemple la millora en la precisió del software del GPS.
Però no és aquesta la relativitat de la que us volia parlar avui. Sinó d’aquella més quotidiana, més palpable i segurament més inexacta. Com un mateix moment es pot fer etern per alguns i alhora ser efímer per uns altres.
Aquella classe de matemàtiques que per a un alumne més “de lletres” es pot fer eterna, mentre que per a un altre pot passar volant. O aquell pare que empeny la bicicleta del fill, que tot i ser un moment bonic se li pot fer pesat, mentre que al xiquet el temps li passarà volant. O tot aquell temps d’espera per poder pujar a l’atracció de Port Aventura, però l’efímer moment que dura la diversió… I mil i un exemples més que ens fan palpable esta relativitat.
I no obstant, si ens hi parem a pensar, gairebé sempre que creiem que el temps ha passat molt ràpid ho fem per un ímput extern, el rellotge, una alarma, els crèdits d’una bona pel·lícula… no és fins que no rebem aquest ímput que arribem a la conclusió que el temps ha passat molt ràpid. Mentre passa l’esdeveniment, estem massa ocupats per pensar que el temps està corrent. En canvi, quan el temps passa lent ho experimentem, és a dir som conscients del “temps lent” mentre està passant.
I en aquesta reflexió m’agradaria recordar que per molt que ho vulguem, no podem aturar el temps, que quan més el volem alentir, més ràpid ens passa i que, per tant, cal gaudir cadascun d’aquests bons moments.