Aclareixo renovable perquè no hi hagi dubte que nomes parlo –ja només podem parlar– d’energia renovable; és a dir, la que no s’esgota, no genera residus, ni contamina, ni és perillosa.
Les formes més conegudes i capaces de generar energia de forma massiva són la que aprofitem del sol, del vent i de l’aigua. Les de tota la vida fins que van arribar carbó i petroli. Recordo com a Flix els meus avis reservaven un tros d’una finca per sembrar ordi pel matxo i la mula. Eren els nostres tractors i l’ordi la nostra energia juntament amb la fusta que trèiem també del camp.
Va arribar el petroli i vàrem traslladar a Aràbia i a Algèria aquells trossos de terra i encara els tenim allà. Però vam fer un negoci dubtós perquè allò ha comportat guerres, altes temperatures i contaminació que afecten la vida i la salut dels éssers vius.
“El PROECAT 2050 diu que hem de destinar un 2’5% del territori -80.000 hectàrees- a generar energia renovable, i estalviar el 30% de la que consumim ara”
Hem de tornar, doncs, a produir la nostra energia inesgotable i neta. A les Terres de l’Ebre tenim moltes possibilitats de generar la que consumim aquí o lluny la que gasten els vaixells i avions que ens duen els productes que consumim, els hospitals on anem, els mitjans de transport que ens permeten viatjar o la que il·lumina els grans centres d’espectacles o esportius.
El PROENCAT2050 que ha aprovat el Govern català diu que s’ha d’acomplir la Llei de Canvi Climàtic de 2017 i tenir un sistema energètic 100% renovable. I aquesta ha de ser un 75% electricitat (ara només un 25%) i la resta han de ser gasos i líquids també renovables.
També diu que per això hem de destinar un 2’5 % del territori -80.000 hectàrees- a la generació d’aquesta energia. Finalment fixa que haurem d’estalviar un 30 % de l’energia que consumim ara.
La producció d’energia renovable a les Terres de l’Ebre pot empoderar la ciutadania. A Alemanya el 45 % de l’energia renovable està en mans de les comunitats locals, cooperatives, comunitats energètiques, petites empreses i famílies. Aquest hauria de ser un objectiu i una de les destinacions dels fons provinents de l’impost nuclear o d’altres subvencions. El sol, el vent i l’aigua són de tots i els consumidors es poden convertir en “prosumidors” (productors i consumidors).
Però també hauríem de procurar que la generació d’energia renovable anés lligada a nous projectes per revitalitzar el nostre teixit econòmic. Aquí els ajuntaments poden jugar un paper important però també els Consells Comarcals en projectes d’abast supramunicipal.
Finalment, crec que a les Terres de l’Ebre hauríem de començar a plantejar els preus de l’energia per nodes; és a dir, l’energia hauria de ser més barata on es produeix com ja fan en els països nòrdics i en altres com Austràlia o alguns estats americans. Té lògica per reconeixement territorial, per obrir oportunitats de noves implantacions productives i perquè l’energia Km0 no requereix costos de transport.
