Periodistes i polítics patixen de la mateixa afàsia transitòria. Els primers mai no els hi pregunten ‘I això com ho faran?’. I quan se’ls hi acut, els segons no saben què respondre.
Ens va passar amb el ‘procés’, quan tots els verbs es conjugaven en futur i no en condicional com pertocava.
La ja exconsellera republicana Teresa Jordà personalitza com ningú este comportament impúdic i pueril. En una entrevista als ‘Matins de TV3’, i preguntada sobre COM enllestirien la transició energètica amb els anys de retard que acumula Catalunya, una Jordà fatxenda i desvergonyida va respondre sense enrogir: “Vostè no es preocupi que ens en sortirem”.
Doncs no, per molt que ara vulguen prémer l’accelerador, que tampoc.
Diàriament, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica tràmits administratius que van superant els projectes de parcs eòlics, fotovoltaics o línies elèctriques d’evacuació, ja que l’Estat té les competències per autoritzar els centres de producció de més de 50 megawatts. Mentre, a l’altra cara d’esta decebedora realitat catalana, la sequera elèctrica s’ha apropiat del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
“Durant els dos anys amb Teresa Jordà no es va posar en marxa cap parc eòlic o fotovoltaic a Catalunya”
Jaume Morron -els recomano que el segueixen per Twitter- va publicar fa uns dies el pèssim balanç de la consellera Jordà. La conclusió esvaïx qualsevol dubte sobre la seua funesta gestió. Durant els dos anys sota el seu mandat, a Catalunya no es va posar en marxa cap parc eòlic ni fotovoltaic ni es va materialitzar cap projecte nou. I els 105 megawatts instal·lats en este període (entre d’altres Vilalba dels Arcs i Coll del Moro a la Terra Alta), corresponien a projectes antics.
La inanitat de Teresa Jordà obeïx a dues causes. La primera a la seua incompetència, ja que damunt de la taula acumulava fins a 91 projectes de parcs eòlics (70 se’ls va trobar i 21 li van entrar de nou), amb una potència de 3.696 megawatts. Quant a parcs fotovoltaics, el resultat és pitjor: 447 projectes amb una potència de 5.424 megawatts.
La segona causa també té culpables: els partits independentistes que van concedir a la CUP -per allò del procés i no perdre la cadira- més representació de la factual i van cedir a unes polítiques estantisses pròpies de somiatruites.
“Que ningú es vante que a Catalunya gestionem millor. Els resultats productius s’obtenen a partir de bons gestors”
El resultat de tota esta empastifada es traduïx en una burocràcia que allarga més de dos anys els tràmits administratius, una Catalunya a la cua d’Espanya en renovables, un empoderament sobredimensionat dels grups del ‘no a tot’ -per molt que ho vulguen emmascarar amb el lema ‘així no’- i, sobretot, que el nostre territori serà past en el futur de grans línies elèctriques d’evacuació perquè nosaltres, bé, Esquerra Republicana no ha sabut fer la feina que li concernia.
Davant d’esta sutzesa, que a partir d’ara ningú es vante que a Catalunya gestionem millor. Els resultats productius s’obtenen a partir de gestors eficients. De desmanyotats ja hem tingut la Jordà.
Tant de bo el seu substitut, David Mascort, corregisca este vagarós rumb.
Postdata: La potència instal·lada d’autoconsum sota el mandat de Teresa Jordà va augmentar en 118 megawatts. Una misèria per als reptes que enfrontem.