La Diputació de Tarragona viu la lluita postelectoral als despatxos per pactar un acord i una presidència en la qual les Terres de l’Ebre tornen a viure un paper secundari. Només una presidència accidental del tortosí Vicente Lluesma del 15 al 25 de juliol del 1988 dona presència ebrenca dins del currículum de màxims mandataris d’aquest ens supramunicipal. Certament, vicepresidències com la d’aquest darrer mandat de l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé (presidenta també del Patronat de Turisme, en mans d’una ebrenca per primer cop) i la del republicà Eric Adell (alcalde de Paüls) certifiquen influència del territori. Però majories absolutes (o gairebé) aconseguides aquest passat diumenge arreu de les quatre comarques del sud de la demarcació (Adam Tomàs a Amposta o la mateixa Roigé) no es posen damunt de la taula de negociació per part dels representants ebrencs dels partits a l’hora de reclamar el premi de la presidència. De fet, la constitució del nou govern està pendent a hores d’ara de què passa a Reus, un cop els resultats a Tarragona donen l’alcaldia amb suficient marge per al socialista Rubén Viñuales.
L’actual composició del plenari de l’ens supramunicipal (provisional fins a la confirmació de les dades per la Junta Electoral) obliga a negociar. Els 27 escons es troben repartits de la següent manera: 9 per a ERC, 8 per PSC i Junts i un per a PP i VOX. La candidata d’ERC a l’alcaldia reusenca i presidenta en funcions de la Diputació, Noemí Llauradó, juga totes les cartes (amb oferiments sota la taula al PP) per poder articular amb suport inevitable de Junts una majoria alternativa a la socialista Sandra Guaita, guanyadora dels comicis per ampla majoria a la capital del Baix Camp però necessitada de crosses per tenir estabilitat. I la Diputació és moneda de canvi i actor de pes en aquest intent.
Aquesta aposta republicana es contraposa a la de Junts. En aquest cas, però, la seva estratègia de futurs acords es veu dificultada per la campanya pròpia (que comença a tocar el voraviu dins del partit per les filtracions interessades sorgides a premsa) que està duent la seva candidata a Reus i exdelegada del govern al Camp de Tarragona, Teresa Pallarès, per aspirar al guardó de la presidència i, de retruc, a formar part d’un govern alternatiu al de Guaita. I això malgrat que el candidat del partit no és ella sinó l’alcalde de les Borges del Camp, Joaquim Calatayud, segons avança Diari de Tarragona.
Per la seva banda, els socialistes estan oberts a pactar amb uns i amb els altres. Fonts d’aquest partit consultades per ebredigital admeten l’arribada a un preacord amb Junts. Tanmateix, no tanquen les portes a un acord amb els republicans a canvi del seu suport a Guaita a Reus. Una jugada a dues bandes destinada també a evitar la patacada del PSC ara fa quatre anys, quan tenint-ho tot tancat amb Junts per repartir-se la Diputació finalment el partit de Carles Puigdemont va apostar per ERC. És per evitar quedar-se de nou amb un pam de nas que des de les files socialistes s’exigeix a Junts rapidesa a l’hora de tancar l’acord.
Junts i l’acord “prioritari” per a Tortosa
I serà precisament demà quan l’executiva nacional de Junts tindrà una reunió clau per poder definir ja no estratègies sinó oferiments concrets. És en aquest camp, el dels òrgans interns de les formacions, on juguen els dirigents ebrencs. Fonts de Junts consultades deixen clar que per a ells és “prioritari” garantir un pacte que doni tranquil·litat a Roigé per als quatre anys vinents. I això només pot venir fent entendre que el cas de Tortosa ha de ser tractat dins del tauler dels pactes nacional que aposti per confluències amb els republicans, que tenen la clau de la governabilitat a la capital del Baix Ebre.