(El següent és el segon d’una sèrie de tres articles que ebredigital.cat publica relativa al Pla de Protecció del Delta elaborat pel govern espanyol. El primer el podeu consultar en aquest enllaç: El Pla de Protecció del Delta del PSOE, previst “per finals d’any”, pot acabar a la taula d’un nou Govern del PP)
El Pla de Protecció del Delta de l’Ebre (PPDE) publicat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, està format per dos documents. El primer, de cinquanta-cinc pàgines, es presenta com un informe tècnic, un “estudi d’enginyeria de Costes”, elaborat a instàncies de la Direcció General de la Costa i el Mar, i el va signar a Madrid l’enginyer José María Grassa, el 30 de setembre de 2021. Deu dies després el va signar Áurea Perucho Martínez, directora del CEDEX (Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques). El segon document, denominat “Annex. Pla d’Actuació per a la Millora de la Gestió del Règim Sedimentari en l’Àmbit del Delta de l’Ebre”, està avalat per trenta-cinc referències bibliogràfiques però no apareix la signatura de ningú.
Els murs gegantins d’arena tindran una amplada de mig quilòmetre l’any 2100, cas de La Marquesa i l’Aufacada
Segons un portaveu de la Taula de Consens, “el més destacat” d’aquesta segona versió del PPDE, respecte al primer presentant el febrer de 2021, és que “divideixen l’horitzó temporal en dos terminis, i no tot està projectat per a l’any 2100”. D’aquesta manera, un dels temes més controvertits com són les zones d’acomodació (els murs gegantins de sorra, terra endins, com es va fer a la finca de Bombita a Deltebre), redueixen sensiblement l’impacte (bastants menys de la meitat en l’horitzó 2045, d’aquí a vint-i-dos anys), com s’observa en aquest quadre:
El MITECO continua apostant per les zones d’acomodació, perquè considera “l’acomodació, com l’actuació que més encaixa amb una dinàmica tan natural com sigue possible”. Aquest criteri central del pla consta a la pàgina 33 dins del bloc dedicat al Pla per a la Protecció del Perímetre Litoral del Delta de l’Ebre (PPPLDE), que subdivideix en quatre apartats: (1) dinàmica litoral del delta; (2) efectes del canvi climàtic; (3) tipus d’actuacions i condicionants; i (4), propostes d’actuacions a la costa.
Dictamen contrari als espigons i els murs, tot advertint que l’activitat econòmica “haurà que adaptar-se a la nova realitat”
Entre els objectius de les actuacions en aquest terreny, també destaca que descarta un tema llargament reivindicat per alguns representants de sectors productius, d’orientació més conservadora: “Evitar defenses costaneres rígides”, com “espigons” o “murs”, queda descartat. És l’objectiu 2, i apareix a continuació del principal: “deixar actuar als processos: evolució natural lliure, i adaptar-se a ells sense abandonar el delta”. I en la posició número 6 apareix aquest altre objectiu: “garantir el manteniment de l’activitat econòmica”, tot afegint que “en molts casos haurà que adaptar-se a la nova realitat”.
Hi ha més coses interessants que apareixen en l’apartat 4.3, on parla del tipus d’actuacions i els seus condicionants. Per exemple, que la falta de sediments farà “aparèixer zones en estat d’erosió gairebé permanent”, i assenyala a les platges de la Marquesa i Riumar, a l’Illa de Buda i al Trabucador. Així mateix, descriu com a “problemes parcials” que els arrossars “puguin exercir d’element de pressió sobre la lliure evolució de les platges”; i també, que “l’ocupació salinera en la península de la Banya”, ja que obliga a mantenir el subministrament elèctric i el trànsit rodat.
Cita els anteriors exemples com a problemàtiques a resoldre, però estableix aquest principi d’actuació: basats en dos pilars, “permetre l’evolució i processos natural de la costa, inherents al delta, i assegurar la protecció de l’estructura deltaica i dels béns naturals i humans arrelats a la mateixa”. I allò que considera necessari per aconseguir-ho és, controlar la sortida dels sediments (sobretot “a la conca baixa” del riu); saber quanta sorra s’acumula als embornals (acumulació de sorra dins del mar o de les basses); i mesurar permanentment, per al seu control, la línia de costa i el litoral. És llavors quan el PPDE aborda un altre tema controvertit: la delimitació de la zona marítima terrestre, a la que en absolut renúncia l’estat.
Enllaç al document ‘Procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada del Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre’ de desembre de 2022:
Enllaç al Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre de setembre del 2021:
Enllaç al Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre de febrer del 2021:
