Un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) quantifica els impactes econòmics i demogràfics d’instal·lar una central eòlica per a la població propera que viu i desenvolupa activitats econòmiques a la mateixa zona. Segons els càlculs dels professors Jordi Vilaseca i Lluís Franco, del Departament d’Economia Aplicada de la Facultat d’Econòmiques de la UB, en el cas del projecte Ametlló, a cavall entre els termes municipals de l’Ametlla de Mar i el Perelló, el cost monetari per als afectats se situaria entre els 6 i els 7 milions d’euros, partint d’una estimació molt a la baixa. Un impacte, a més, que es traslladaria i repercutiria negativament en el teixit econòmic dels municipis afectats.
Es tracta d’un dels primers treballs a Catalunya que analitza aquest tipus d’impactes des de la perspectiva de la població afectada. L’Associació Cova de la Masa per a la Defensa del Patrimoni Natural, Històric i Cultural va decidir encarregar-lo a la UB per disposar de dades contrastades de forma acadèmica i rigorosa sobre com la instal·lació de la central eòlica Ametlló, presentat davant la Generalitat a finals de 2020, afectaria la vida, l’economia i les activitats productives (principalment vinculades a l’agricultura i l’ecoturisme). El projecte (amb deu aerogeneradors d’uns 180 metres d’altura) «amenaça -sempre segons aquesta entitat- de transformar en un polígon industrial una zona amb importants valors naturals, on espais protegits conviuen amb finques agrícoles tradicionals i activitats econòmiques sostenibles».
L’estudi de Vilaseca i Franco sobre ‘l’Ametlló’ ha recollit i analitzat la informació disponible sobre l’economia i demografia dels dos municipis, entrevistant-se amb responsables i tècnics de les diferents administracions. També han comptat amb les respostes aportades per 85 unitats de convivència de la mateixa zona afectada a una doble enquesta sobre aspectes demogràfics, socials i d’habitatge, així com també econòmics i empresarials. El treball, que s’ha prolongat durant diversos mesos, ha pogut recollir informació de fins a 153 variables.
Dins de l’àrea d’afectació de 2.500 metres de radi al voltant de cada aerogenerador projectat s’han comptabilitzat 1.116 habitatges, amb una població resident que no ha deixat de créixer durant els últims 50 anys. Més de 220 persones declaren viure-hi de forma permanent: molts hi troben un espai idoni per retirar-s’hi o des d’on teletreballar. Prop d’un 70% dels enquestats assegura que marxarien del territori si la central es construís, gairebé de la meitat de les 65 activitats econòmiques (entre les quals vuit establiments turístics que generen 2.630 pernoctacions anuals) s’abandonarien i es destruirien un 60% dels 130 llocs de treball actuals. Els habitatges perdrien més d’un 18% del seu valor patrimonial i la marxa de les persones que actualment hi viuen de forma permanent suposaria que les empreses i serveis de l’Ametlla de Mar i el Perelló deixessin d’ingressar 509.000 euros anuals.
Xifres “molt subestimades”
L’informe estima que l’afectació per únicament els 72 habitatges estudiats se situa entre els 5.928.922 i els 6.979.968 euros. Unes xifres “molt subestimades”, segons els seus autors, tenint en compte les 1.116 cases existents. A tot això s’hi hauria d’afegir la pèrdua d’atractiu com a lloc de residència i per a activitats econòmiques, així com una limitació considerable de futures projectes, construccions o rehabilitacions.
«Hem hagut d’escoltar, de forma constant, com administracions i promotors intenten legitimar socialment aquest tipus de projectes que trinxen el territori amb la contrapartida dels suposadament ingents beneficis econòmics als municipis on s’instal·len. Ara, podem dir amb seguretat que això no és així en absolut. Ho podem constatar clarament en el cas concret del Perelló, on l’Ajuntament ingressa poc més de 200.000 euros anuals pels més de 70 aerogeneradors en marxa i els llocs de treball generats es poden comptar amb els dits d’una mà», ha remarcat el president de Cova de la Masa, David Roselló.
Amb anterioritat a l’estudi econòmic de la UB, l’Associació Cova de la Masa va elaborar un informe tècnic propi sobre la situació urbanística i geogràfica dels habitatges existents a la zona, que ha servit de punt de partida. Liderat pels arquitectes i professors universitaris Guillermo Bertólez i Anna Martínez, amb el suport del soci Esteve Figueres, l’anàlisi de les dades cadastrals i el treball de camp van permetre constatar l’existència d’uns 150 habitatges dins del radi de 500 metres al voltant dels deu aerogeneradors projectats.
Aquest dimecres, representants de Cova de la Masa han presentat els resultats de tots dos estudis al delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, i al director dels serveis territorials del Departament d’Acció Climàtica, Jesús Gómez, així com a alcaldes i regidors de la zona afectada. També han convocat al vespre un acte al Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar per donar a conèixer públicament el contingut dels treballs.
