La coalició electoral de cara a les municipals del 28 de maig, segellada ahir a la nit, entre Junts per Tortosa i Junts per Catalunya deixava serrells sense explicar, més enllà de la breu nota de premsa enviada pels dos partits que certificava la consagració del matrimoni de conveniència. Aquest matí, l’alcaldessa, Meritxell Roigé, n’ha desvetllat un especialment rellevant. “El qui decidirà la composició de la llista serà Junts per Tortosa. Vull agrair la confiança de l’altra part”, explicava en roda de premsa improvisada poc abans de la sortida de la Volta Ciclista a Catalunya des de la plaça de Barcelona. Més enllà d’aquest detall, Roigé batejava l’acord com “positiu a nivell de ciutat” i destinat a “reforçar el projecte que jo encapçalo”. L’objectiu és “incrementar el nombre de regidors, fer un govern més fort i continuar transformant Tortosa”.
Fins aquí les cometes. La resta de la novel·la requereix tirar d’intuïció per completar els capítols que resten per omplir. El primer i notori és que la campanya electoral s’encamina cap als personalismes i no les marques. Roigé i la seva nèmesi progressista, Jordi Jordan, seran els encarregats de polaritzar els missatges, amb la resta de partits intentant treure el cap per obtenir quota de pantalla. I en aquesta pugna, la proposta municipalista de Junts per Tortosa aspira a aconseguir deu regidors que la situïn a només un de la majoria absoluta. Perquè no és casual que les presentacions a premsa dels deu primers membres de la candidatura (de les quals ja en portem dos) es facin de manera individualitzada.
L’altre aspecte que cal ressaltar és que el pacte de Junts per no anar separats podria implicar l’existència de guanyadors i vençuts. Però de la mateixa manera que l’acord entre Movem i PSC, cadascuna de les parts ha fet de la seva debilitat virtut. Els vots que assoleixi Roigé a les municipals comptaran per a Junts per Catalunya (se suposa que a través d’una marca electoral ad hoc encara per definir per complimentar els requisits legals) tant al Consell Comarcal del Baix Ebre com a la Diputació. Ara bé, serà el partit de l’alcaldessa qui decidirà dos dels consellers que s’hi nomenaran (en correspondència a la representació que obtindria en cas d’anar per separat) i tots dos partits es repartiran un dels seients ebrencs atorgats a l’ens supramunicipal dos anys cadascun. En definitiva, una manera de suplir carències d’uns i altres i maximitzar les oportunitats. Si féssim un símil ciclista, Roigé es destaca del piló a l’espera de l’arribada de les etapes de muntanya.