La revifalla sobre la polèmica del monument franquistes de Tortosa, judicialitzada i convertida en motor de creació d’un nou partit polític de cara a les municipals del 28 de maig defensor de la seva conservació, ha deixat de ser una qüestio de debat estrictament local, si és que alguna vegada ho va ser. Tot just el mateix dia que s’anunciava el part de la nova proposta electoral a la capital del Baix Ebre, des de Barcelona la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, detallava els trets bàsics de la futura Llei de Memòria Democràtica. I ho deixava ben clar, afirmant que amb la nova norma el jutge “tindrà més força” per autoritzar la retirada de la reminiscència de la dictadura. D’aquest i de qualsevol altre que hagi sobreviscut a la reinstauració de la democràcia en l’espai públic en un termini màxim de dos anys.
La posada en marxa d’aquest cos legal ha estat l’espurna del comunicat de la comissió per la retirada de símbols franquistes de Tortosa fet públic aquest dijous. En la nota de premsa es valora “positivament la nova llei de Memòria Democràtica pel que fa l’obligatorietat explicita de retirar els símbols franquistes de l’espai públic. És el que venim demanant des de la comissió des dels seus inicis. Per tant, que la nostra demanda siga recollida ara per la llei, i que pose un termini de dos anys, no pot fer altra cosa que donar-nos confiança i convenciment que és un pas més important per poder retirar el monument franquista mes gran de Catalunya del mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa”. Tanmateix, i com a avís per a navegants, des de la comissió es demana i s’espera “que la llei vinga acompanya dels pressupostos i recursos necessaris per poder-se aplicar”.
Alhora. el comunicat també considera una bona notícia “la incorporació de la memòria democràtica als currículums educatius, i entenem que, per extensió, la cultura democràtica i la formació del professorat”.
