A partir d’avui ja no es pot parlar de la modificació proposada per socialistes i Junts als fons nuclears. Aquest dimecres el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’ha publicat comme il faut, i el que va començar sent una iniciativa de l’oposició entrarà en vigor amb el rang de llei 24 hores després. Des d’aquest dijous, doncs, cada frase impresa i la literalitat del text seran d’obligat compliment. El text final no incorpora sorpreses respecte al votat i aprovat en sessió plenària del Parlament. Però sí que ajuda a clarificar aspectes i obliga a desencadenar esdeveniments de cara al seu compliment.
En primer lloc, el text deixa explícitament fora als 19 municipis lleidatans que entrarien dins del radi del PENTA 2. “En la zona de planificació II del PENTA, tots els municipis de menys de dotze mil habitants de les comarques de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona”. Punt. Qualsevol modificació haurà de ser portada de nou a la cambra i aconseguir-ne la majoria. El fet que ja estigui publicat i que la normativa esvaeixi, si més no fins a futurs canvis, els dubtes sobre la participació dels ajuntaments de Ponent donen peu ja a la convocatòria del plenari extraordinari demanat per la UPTA i l’oposició al Consell Comarcal de la Terra Alta per aconseguir un posicionament majoritari a l’ens sobre la conveniència dels canvis en la llei, tenint en compte que la seva presidenta, Neus Sanromà, havia optat per la prudència i posava com condicions prèvies la clarificació dels dos arguments.
La llei recull que, per a l’exercici del 2023 i de forma excepcional, el repartiment del fons entre els municipis de la zona de planificació II del PENTA es farà de manera igualitària entre tots els municipis. Res de nou tampoc. Tanmateix, deixa escrit sobre paper quines són les condicions per poder-hi accedir, és a dir, “sempre que es justifiqui que el destinen a actuacions directament relacionades amb la promoció econòmica, la generació de llocs de treball o la transició energètica”. Es determinen així, a manca de reglament detallat, unes mínimes regles del joc.
Alhora, el fons està formalment “adscrit al departament competent en matèria d’empresa i treball. El règim de gestió del fons es regula per un reglament que ha de preveure la participació en el governament i en la determinació de les prioritats d’actuació del fons, de les entitats locals, especialment els ajuntaments, i també d’altres entitats locals de caràcter supramunicipal de les zones afectades i de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives”. I com aquest és el punt clau, paga la pena entretenir-se en com ha quedat tot lligat. La presidència recau en un representant del departament competent en matèria d’empresa i treball i les vicepresidències en l’alcalde o alcaldessa d’Ascó i l’alcalde o alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
A partir d’aquí, les vocalies es distribueixen de la manera següent:
- Deu membres dels consells comarcals, a raó de dos membres per cada consell comarcal afectat (Baix Camp, Baix Ebre, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta), a proposta del ple de cadascun dels ens.
- Dos alcaldes o alcaldesses de la zona de planificació I del PENTA (àrea d’Ascó) i dos alcaldes o alcaldesses de la zona de planificació I del PENTA (àrea de Vandellòs). N’han d’ésser membres, obligatòriament, l’alcalde o alcaldessa del municipi més petit i l’alcalde o alcaldessa del municipi més gran de cada zona.
- Un representant de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).
- Quatre membres a proposta de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives al territori.
- Un representant de la Cambra de Comerç de Tortosa.
- Un representant de la Cambra de Comerç de Reus.
Finalment, es determina que s’ha de fer una assemblea ampliada, com a mínim un cop l’any, amb tots els alcaldes i alcaldesses dels municipis beneficiaris del fons.
Quan començarà a rodar la pilota?
Amb la pilota damunt del camp i l’àrbitre xiulant l’inici del partit, la pregunta inevitable de cara als propers dies és inevitable: I ara, què? Socialistes, Junts i ERC manifestaven, des de trinxeres oposades, la necessitat de que el repartiments dels fons d’aquest impost mediambiental, i concretament de la producció elèctrica nuclear, es posesin en marxa sense dil·lacions.
El diputat socialista Joaquim Paladella, impulsor de la proposta, deixava molt clar en conversa amb ebredigital.cat que “no hi ha cap obligació de crear un reglament”. Una mesura que permet guanyar rapidesa per a la seva posada en marxa “després que hagin estat un any marejant sobre la necessitat de redactar-ne un. Un any que només ha servit perquè els diners que ens pertocaven anessin a Barcelona”. El següent pas hauria de ser, segons ell, “que el govern nomeni el president de l’òrgan de governança i a partir d’aquí convoqui els altres membres que el conformen. Tenint present que les vicepresidències són dels alcaldes d’Ascó i Vandellòs, caldrà que els consells comarcals nomenin els seus dos representants i que s’afegeixin als alcaldes i als que també han d’aportar els agents socioeconòmics. A partir d’aquest punt, que podria allargar quinze dies o un mes, ja es podran fer convocatòries sobre els objectius previstos d’atraure inversions per afavorir la implantació d’empreses o fer adjudicacions directes si cal per part de la Generalitat. El que ha de quedar clar, però, és que el govern ha d’aplicar la llei. Té l’obligació de fer-ho”.
Per la seva banda, Junts ja ha anunciat els seus grups municipals presentin a tots els ajuntaments ebrenc una moció amb dos punts en la fase resolutiva. El primer és instar a la Generalitat a donar compliment a la llei aprovada el 15 de desembre al Parlament de Catalunya i el segon, convocar l’òrgan de governança del fons de transició nuclear com més aviat millor per “poder començar a treballar i fer efectiu el retorn d’aquests fons al territori durant el primer trimestre del 2023”.
Quina és la posició del govern? Durant la sessió de control al Parlament del passat 21 de desembre, la portaveu del grup republicà, Marta Vilalta, feia una “proposta” destinada a reconduir la modificació dels Fons de Transició Nuclears aprovada la setmana passada pel Parlament a proposta de socialistes i Junts. Bàsicament es tractava de buscar el “consens” perquè responguin als criteris inicialment proposts des del govern. Ara bé, des de l’executiu no s’ha donat encara cap pista sobre futures passes. En aquesta mateixa sessió, el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent, es limitava a oferir un posicionament polític assegurant que en l’aprovació de la modificació de la llei “han primat els interessos partidistes pensant en les eleccions municipals” quan el que s’hauria d’haver prioritzat és “pensar en la següent generació”. “Aquest era l’objectiu que estàvem treballant amb l’elaboració del reglament (que havia de regir els criteris de priorització d’inversions), tenint en compte dues premises bàsiques: la governança territorial, per tant, treballar-ho amb el territori, de manera compartida i consensuada. I dos, tenir la capacitat de destinar tots els recursos i esforços a projectes tractors, que son els que realment generen llocs de treball i posicionen competitivament als territoris. I això és el que s’ha trencat”.
Tot plegat marca ja l’agenda política de l’any vinent, des del minut 1, a les Terres de l’Ebre. L’altre cap de joc és com de beneficiat es podrà veure el territori amb uns hipotètics pressupostos de la Generalitat pactats entre ERC, En Comú Podem i socialistes. Però aquest és un altre escenari que cal tractar a banda.
