La proposició de llei sobre els Fons de Transició Nuclears presentada pel PSC el dimarts passat en lectura única, esmenada conjuntament amb Junts i amb el suport final i inesperat de Ciutadans, ha acabat obtenint la majoria parlamentària necessària per tirar endavant en una històrica sessió per a les Terres de l’Ebre, així com també per als petits nuclis del Baix Camp i el Priorat. La votació del text definitiu, que incorpora sense canvis les modificacions dels dos grups proposants, ha assolit 70 vots a favor, 54 en contra i vuit abstencions (procedents del grup d’En Comú Podem), en una sessió amb presència a la cambra d’alcaldes i regidors territorials que han celebrat (per dues vegades davant una confusió sobre quin text s’estava ratificant realment) la posada en marxa d’un projecte destinat a retornar als municipis de les cinc comarques situades dins del radi de 30 quilòmetres de les centrals el 50% de l’impost que grava les afectacions mediambientals que genera la seva activitat. En total 60 milions d’euros en comptes dels 24 milions que marcava el text original del govern català, corresponent només al 20% del recaptat. El text reescrit per socialistes i Junts ha rebut el vot afirmatiu de Ciutadans, mentre els comuns retiraven finalment les seves aportacions vist que no havien servit per guanyar un major consens. El seu posicionament ha basculat entre l’abstenció i el suport a les esmenes, votades una a una per petició expressa del diputat Jordi Jordan. Les esmenes d’ERC han estat rebutjades per una ampla majoria, com les de la CUP i l’esmena a la totalitat presentada pel PP. La primera ha rebut el sí de només els seus diputats i la segona de populars i VOX.
L’articulat queda ara de la manera que ja avançar ebredigital.cat el passat dimarts. Els 18 municipis integrats dins del PENTA 1 (10 quilòmetres de les centrals) rebran el 50% del fons que revertirà al territori, és a dir, 30 milions d’euros, un 25% més que els 24 milions contemplats pel govern. A més, els 62 pobles de menys de 12.000 habitants del PENTA 2 rebran el 50% restant, amb una disposició transitòria que els permetrà accedir excepcionalment l’any vinent a un repartiment lineal i no basant-se en projectes (prop de mig milió d’euros per ajuntament) perquè, segons ha defensat el diputat socialista en la seva intervenció, Joaquim Paladella, “no han tingut temps per preparar cap inversió ni pública ni privada donat que no tan sols coneixien l’existència del fons”. A més, la governança de l’organisme destinat a valorar les inversions que es podran dur a terme amb aquests fons, que tenen com a objectiu garantir la reindustrialització del territori amb criteris sostenibles en preparació del tancament de les nuclears i no pas la construcció de casals i piscines, correspondrà al departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Les vicepresidències seran per als ajuntaments d’Ascó i Vandellòs i es comptarà també amb la participació de les decisions amb els alcaldes i representants dels cinc consells comarcals que entren dins del radi (Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Camp i Priorat). Segons ha precisat Paladella, es contempla que si una de les zones penta no arriba a cobrir els diners assignats, es destinaran a l’altre de cara a evitar que els diners vagin a la caixa central del govern i es mantinguin al territori.
Viña: “La proposta amaga perpetuar un model clientelar”
🗞️[NOTÍCIA] @Esquerra_ERC lamenta que PSC i Junts desvirtuïn el Fons de Transició Nuclear sense acord territorial.
🗣️ @mjvinya: “Vostès posen aquesta eina imprescindible pel territori al seu servei, no❌ al servei de qui més la necessita” pic.twitter.com/FBnqjOGWjJ— Esquerra Republicana Ebre (@ERCEbre) December 15, 2022
El debat ha tingut moments d’especial contundència verbal, protagonitzats en la seva major part per la diputada ebrenca d’ERC, Maria Jesús Viña. Amb duresa ha definit l’acord entre El PSC i Junts com un retorn a la “sociovergència” que pretén “repartir els recursos de tots entre alcaldes i amics sense cap criteri estratègic” en forma de “repartidora”. La republicana ha considerat que la proposta “exprés” de Paladella amaga “un electoralisme descarat” destinat a “perpetuar un model clientelar”. Per a Viña la proposició ha estat feta “tard i malament” i ha carregat contra el nou model de governança dibuixat perquè “contrasta amb un reglament que ja anava agafant forma després de ser presentat i debatut amb tots els agents del territori. Han esmenat tant el criteri de governança que al final semblava que ni es creien el que proposaven. Avui només es vota amb la voluntat de repartir el botí i obstaculitzar una feina ben feta”.
En aquest sentit, Viña ha lamentat que ni Junts ni socialistes hagin acceptat asseure i negociar “avui mateix” les esmenes presentades per ERC i ha rememorat la “llarga batalla” protagonitzada pels republicans per fer realitat aquest impost, fixant com punt d’origen les propostes presentades pel llavors alcalde de Flix, Pere Muñoz, en la seva qualitat de senador i que no van tirar endavant per l’oposició “d’un Estat que ha dimitit de la seva responsabilitat d’oferir un futur a uns municipis i a unes comarques condemnades pel tancament de les nuclears”. “Per primer cop s’ha creat un impost que beneficia a una part territorial concreta. Ningú ho ha fet abans. Estem molt orgullosos d’haver-ho fet. Sempre hem tingut molt clar quin model territorial tenim. I avui vostès posen aquesta eina imprescindible al seu servei, no al servei dels qui la necessitaven”, reivindicava Viña.
Paladella: “Amb mentides, desqualificacions i joc brut no es pot governar un país”
Des de que es va aprovar l´impost nuclear no ha arribat un sol cèntim d´euro al territori.
🗣️ @joaquimpaladel1: És un fet que no pot continuar i per tant la norma que surti d´aquí avui, ha d´assegurar que aquests recursos estiguin a disposició del territori. #SOMalternativa pic.twitter.com/OjDW3vIHjY
— Socialistes PSC/❤ (@socialistes_cat) December 15, 2022
Per la seva banda, Paladella ha agraït el tarannà negociador de Junts i de la seva diputada Irene Negre en particular, per les aportacions al seu text primigeni “que el clarifiquen i el milloren molt”. El socialista, que ha detallat el contingut de les esmenes en la línia ja expressada, afirmava que “el territori necessita avui que prenguem la millor de les decisions. I estic convençut que la proposta que presentem és excel·lent per aquestes terres. En cas de no aprovar aquesta nova norma, continuarà sent un raquític 20% el que nodrirà el fons de transició nuclear”. Paladella també mirava enrere i recordava que el 29 d’abril del 2020 es va aprovar “per aquesta cambra el que a dia d’avui coneixem com impost nuclear. Fins al dia d’avui no ha arribat ni un sol cèntim d’euro al territori. Això és un fet que no pot continuar. Per tant, la norma que surti avui d’aquí ha d’assegurar que els recursos estiguin a disposició dels ajuntaments i les empreses amb immediatesa i reverteixin una situació negativa que fa molt de temps que dura en aquestes comarques”.
El socialista ha carregat contra ERC, etzibant a Viña que “el 50% és molt millor que el 20%. Amb mentides, joc brut i desqualificacions no es pot governar un país” i ha demanat finalment a la societat catalana la mateixa “solidaritat” amb el territori que la rebuda fins ara acollint les centrals. “Ara no els podem fallar”.
Negre: “Necessitem, mereixem i ens pertoca aquest fons”
Les Terres de l’Ebre necessitem, mereixem i ens pertoca el retorn del Fons Nuclear. També el Camp de Tarragona on hi ha municipis molt petits amb moltes necessitats.
🎥 @irenenegre detalla les esmenes presentades 👇 pic.twitter.com/RgJUh1CyzM— Junts per Catalunya Parlament (@JuntsxCatParl) December 15, 2022
Des de Junts, Negre destaca “la voluntat de Paladella per obrir-se al consens” i afirmava que el dia d’avui “és important per a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. La gent que hi viu i que hi treballa podrà tenir un present i un futur pròsper si tots els diputats i diputades llegeixen les esmenes sense visió partidista i valoren la repercussió que poden tenir en un territori com el nostre”. L’ebrenca veia “el final d’un primer llibre”, ple de reivindicacions històriques, “que ens portarà a escriure les edicions següents en majúscules. Tinta gravada sobre un territori que ressorgirà, que finalment veurà el seu progrés i l’oportunitat de retenir els seus fills, talen que ara marxa i no torna per manca d’un futur pròsper i alentidor”.
“Som la gent que cultiva la terra, que la viu, que la defensa”, afegia, “acceptant la implantació de centrals nuclears i ara lluitant per a revertir les conseqüències del tancament d’aquestes. I ara només us demanem una cosa: escolteu-nos. Les Terres de l’Ebre necessitem, mereixem i ens pertoca el retorn d’aquests fons. També el Camp de Tarragona, on trobem municipis molt petits amb moltes necessitats. Els municipis més petits del Baix Ebre, del Baix Camp, del Priorat, de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta ho necessitem. Sento vergonya quan veig aquells que per interessos partidistes són capaços de tot. I tot no s’hi val. La gent ens necessita”.
Negre també ha fet referència a ERC, encara que sense citar-la, demanant “disculpes per si la classe política no ha estat a l’altura aquests dies amb manipulacions i mentides. Malgrat que no les hagi fet jo ni el meu grup, això ens embruta a tots”. Després de ressaltar la posició de presidència de l’òrgan de governança al departament d’Empresa “tenint en compte la importància d’Acció”, ha demanat als diputats que “quan premeu el botó (de la votació), penseu que darrere d’aquesta decisió alguns ens hi juguem el futur dels nostres fills i de la nostra gent”.
Jordan: “Esperava arribar a un consens”
Jordan ha encetat la seva intervenció deixant clar que s’arribava a la votació després que haguès estat “impossible durant tota aquesta legislatura” canviar els plans dels partits que van acabar formant govern, en referència a ERC i Junts. Amb aquesta introducció justificava el seu suport dimarts passat al tràmit de lectura única “perquè esperava arribar a un consens. Malauradament no ha estat possible, tot i que les diferències eren mínimes”, reconeixia, passant a relatar tot seguit el contingut de les seves aportacions (avançades per ebredigital.cat).
El tortosí ha lamentat que, tot i buscar establir ponts, “no ha estat possible el diàleg. Per tant, el nostre grup retira les nostres esmenes perquè no tenen sentit”. Com a derivada lògica, ha demanat alhora la votació una a una de les esmenes de la resta de grups, perquè si bé podien donar-ne el suport a unes “n’hi ha d’altres que considerem inviables. En conseqüència, la modificació de llei quedarà amb aspectes que compartim i d’altres que no”, argumentava avançant de pas la seva abstenció en el text final, fos quin fos. “El que menys ens agrada -ha etzibat- és que aprovem una llei tan important per al nostre territori sense haver pogut arribar a un consens. Hem perdut una oportunitat perquè s’ha primat massa el partidisme. En tot cas, d’entrar en vigència aquesta proposició celebrem la part que aconsegueix passar del 20% al 50% perquè pot representar més inversió. M’agradaria que de cara al futur tinguéssim més visió per arribar a acords més amplis”, sentenciava.
Joan García González: “He vist des de fora del territori estranyes vendettas”
Finalment, el diputat de Ciutadans, Joan García González, ha garantit el suport del seu grup tant a les esmenes com al text final perquè “milloren el que hi havia prèviament. Farà que els fons s’implementin més ràpidament, amb un major radi respecte a l’inicial i utilitzats per les necessitats que creiem adequades, com és la reactivació industrial per fer una transició cap a una nova forma d’entendre el territori”. Tanmateix, i reconeixent que la seva era una visió des de fora, ha aprofitat per criticar el que ha considerat com “una certa guerra municipalista al territori” amb “estranyes vendettas que creiem que no s’haurien d’haver produït mai”.
