Superada la primera pantalla al Parlament amb l’aprovació per 72 diputats (la majoria absoluta està en 68) de la tramitació en lectura única per part del PSC de la modificació de l’articulat que regula els Fons de Transició Nuclear, clau per al futur de les Terres de l’Ebre en la dècada vinent, ara arriben hores de vertigen en la negociació de les esmenes que hauran de ser votades una a una en la sessió de la cambra de dijous. En conversa amb Ebredigital, el diputat proposant de la iniciativa, Joaquim Paladella, apuntava quin és a hores d’ara el criteri predominant entre socialistes i Junts per arribar al màxim acord possible. El primer que cal tenir en compte és l’esmena conjunta per clarificar els objectius de la proposta i ajustar-la al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. I en aquest capítol un dels aspectes rellevants és «que la presidència de l’òrgan encarregat d’escollir la utilització dels fons serà per al departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Els alcaldes d’Ascó i Vandellòs (que ocupaven la presidència en un primer esborrany socialista) passaran a ser vicepresidents, però hi entraran també els alcaldes i els consells comarcals», comentava. Cal recordar que el consell deixava clar que la gestió del fons que recapta el govern català no pot tenir la Generalitat desvinculada de la seva gestió.
Alhora, Paladella apunta que «no és necessari fer un reglament. Si el nou òrgan de governança ho considera pertinent, es pot fer. Però en cap cas hem de permetre que no arribi ni un euro a les poblacions del territori a partir de gener de l’any vinent amb l’excusa que no existeix un reglament. Ja s’ha tingut molt de temps per elaborar-ho i el fet de no tenir-lo encara no pot ser un impediment. Així ja hem perdut els diners recaptats enguany», afegia.
I en tercer lloc, i marcat en vermell, l’augment del retorn al territori del 20% dels recursos recaptats per l’impost al 50% -que suposa passar de recollir 24 milions d’euros a 60 milions- va lligat amb un increment del radi de municipis beneficiats… però amb matisos. Perquè segons explica Paladella, «els pobles situats dins del PENTA 1 rebran el 50% dels fons destinats al territori. És a dir, passaran de tenir els 24 milions assignats en un primer moment de manera exclusiva a 30 milions, el que suposa a la pràctica un increment del 25% respecte al que rebien abans. I, d’altra banda -continuava-, els ubicats dins del PENTA 2 rebran l’altre 50%, si bé només podran anar destinats a les poblacions amb menys de 12.000 habitants. Per entendre’ns, de Deltebre cap avall». En aquest darrer punt, de les negociacions ha sorgit una disposició transitòria que permetrà, només durant l’any vinent i de forma excepcional, un repartiment «lineal» entre totes aquestes localitats que podria estar al voltant del mig milió d’euros «perquè fins ara no han tingut temps per poder elaborar projectes en estar exclosos dels fons. En tot cas, ha de quedar del tot clar que no han de servir per fer una piscina o un casal, Han de ser utilitzats en mesures de desenvolupament econòmic i transició energètica», argumentava Paladella.
De fet, una altra de les esmenes que es passarà a votació contempla que es podrà destinar una dotació màxima de fins al 10% dels fons procedents de l’impost fora del radi de 30 quilòmetres «per a projectes que es facin exclusivament a les Terres de l’Ebre i que comportin una millora de caràcter estratègic. I sempre amb un caràcter excepcional en benefici de la totalitat del territori». I un darrer apunt. Paladella aprofita per deixar clar que «no tocarem cap dels projectes que ja estaven iniciats dins del PENTA 1. No volem anar en contra de ningú», explicava.
Aquest és l’escenari sobre el qual estan distribuïdes les fitxes. Ara cal veure quins seran els moviments sobre el tauler de cara a la decisiva votació de dijous.
