El Centre d’Estudis Seniencs amb el suport del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili, el Centre Obrer i l’Ajuntament de la Sénia, presenten “l’Espill” del cineasta i cantant ebrenc Màrio Pons Múria. “Lo cine, esta manera de rebre junts, una base de la democràcia, com a l’escola, lo metres que parla i tots iguals…” Hilaire Arasa, protagonista de “l’Espill”.
La Sénia acollirà la projecció del llargmetratge el proper divendres 26 d’agost a les 22 h al Centre Obrer (C/ 1 de maig 14) en una vetllada popular on les convocants han apostat per programar Cinema Independent ebrenc. Mario Pons, el director del film presentarà la pel·lícula: “Per primer cop, un ajuntament ebrenc ha fet un pas endavant a l‘hora de programar cinema independent en els actes de les festes majors, en una clara evolució de les demandes de la gent a l’hora de poder disfrutar de les pel·lícules que parlen de la nostra identitat en primera persona, en el cas de la Sénia, com a alternativa al carretó taurí pels crios i als bous embolats de la nit del 26 d’agost.”.
Sinopsi
“L’Espill”, una comèdia romàntica basada en el drama de l’exili republicà. Envoltat de l’atmosfera dels fills de l’emigració republicana, l’Hilaire forma part de la generació de joves dels barris obrers de la Narbona dels anys 60. Viu la infantesa narbonesa menyspreat per francesos, algerians, portuguesos, italians, gitanos… al crit de “Español de mierda”. Seixanta anys després de marxar, Hilaire torna al seu poble natal per descobrir l’Espanya de presos polítics i exiliats catalans en un viatge interior de retorn al Delta de l’Ebre, al llegat repressiu de la postguerra, però també al seu primer amor de joventut. Hilaire, és un dels adolescents protagonistes de la pel·lícula “Mes petites amoureuses” (1974) de Jean Eustache. Henry François Imbert revisa el treball realitzat per Eustache “Le temps des amoreuses” (2009) on Hilaire n’és el protagonista. Ara, “l’Espill” de Mario Pons retrata el recorregut vital d’Hilaire de la mà de dos grans cineastes inclasificables. Una mirada amorosa sobre la perversa submissió de l’odi.
MARIO PONS ÉS UN CINEASTA QUE CANTA
Cinema, música i poesia s’articulen en gran format per conduir un cinefòrum participat amb cançons i emocionants imatges en moviment de l’imaginari col·lectiu de les Terres de l’Ebre. Des de fa una dècada, los Sirgadors solen interpretar en directe la banda sonora original juntament amb les projeccions extres dels documentals de Mario Pons, oferint un espectacle musical i visual que va més enllà de les pel·lícules i on en aquesta ocasió, el director, a través de “l’Espill”, canta am lletres pròpies al propi fet cinematogràfic a través del reflex d’una comunitat, les arrels de l’Hilaire Arasa, mig narbonès, mig català.
La projecció en caràcter d’estrena local ve acompanyada de la Banda Sonora Original de “l’Espill”, el Cinema Cançó de los Sirgadors. “Amor en Pandèmia” forma part de la BSO de “l’Espill”.
LA CRÍTICA “L’Espill” – Festival MónFilmat (3/7/22)
“El director de L’Ampolla Mario Pons ens proposa una nova aproximació a un entorn que ens és proper. El fet local per parlar de l’universal. Gent d’aquí que va haver de creuar els Pirineus per poder sobreviure, gent d’allà que volen sobreviure aquí. ‘L’espill’ és un exercici que ens interpel·la a mirar el nostre reflex, encarnat en la figura d’Hilairie Arasa. Territori, compromís i lluita”.
Festival de Cinema d’Argelers (29/5/22)
Hilarire és un dels adolescents protagonistes del fil de Jean Eustache “Mes petites amoreuses” (1974). Al 2009, Henry François Imbert re-visita la creació d’Eustache amb el film “Le temps des amoureuses” on Hilaire és el seu protagonista. Ara El film de Mario Pons re-connecta amb les èpiques de la nova onada cinematogràfica, amb un biaix de gran llibertat tècnica, llibertat total d’expressió, per ampliar els marges de maniobra, una mirada sobre la vida… que no és cinema!
OPINIÓ
Conxita Jiménez Poetessa: Un treball d’antropologia cinematogràfica on se’ns exposa el tarannà del poble a través del seu folklore i costums més arrelats amb tota lasenzillesa però també amb tota la cruesa, on les paraules de la gent gran ens mostren les cicatrius d’una memòria històrica encara arrelada, on escoltem la Douce France però també Lo Carrilet de la Cava i fins i tot peces interpretades a guitarra i veu pel propi Hilaire o Mario Pons, director de l’obra, que amb el grup Los Sirgadors acompanyen els conflictes entre els estats i los pobles amb el single Amor en Pandèmia, la memòria de les imatges del cinema amateur dels anys 70 que ballen al toc del guitarró o la violència als carrers en flames i olor a containers cremats de les guitarres metàl·liques, música diegètica i omnipresent que dona compàs, ritme i melodia a nostra memòria més propera, les càrregues de l’u d’octubre, les manifestacions post 155, els talls d’AP7, les “falles” del “no futur” de la sentència, els presos, els polítics i les urnes, el bloqueig de Jonquera… la frontera, el bucle que vol separar els pobles germans, la llengua. Xavier Vega. Filòsof. “L’Espill” És un joc d’imatges i paraules, de records i oblits, de silencis i ràbia reprimida, continguda. Mostra les ferides que persisteixen a l’esperit de la gent gran i a la terra, amb els milers de restes humanes insepultes dels vençuts, una vergonya sense parió a Europa. Los Sirgadors en fan memòria cantant amb el protagonista de l’Espill el tema “terre” en francès que intenta dignificar el record dels morts, just al punt on l’exèrcit republicà va presentar la darrera resistència al feixisme en el primera batalla no oficial de la II Guerra Mundial. Alfred Porres, músic (Rampaire) i artista visual. “Joc d’espills cinematogràfics”, les històries que es superposen es reflexen unes en les altres i fins i tot, en les mateixes històries dels espectadors. Els reflexos d’estes històries superposades s’originen en temps i espais diversos: 1939, los anys 70 i 80, 2000, l’octubre de 2017, lo present… Camarles, Narbona, Perpinyà… Però, com lo cinema, com la música és un llenguatge seqüencial, la dificultat rau en ser capaç d’encaixar les peces de forma no lineal, per poder copsar les connexions entre esdeveniments i circumstàncies distants (en lo temps i l’espai). Mario Pons ho articula com un calidoscopi que permet fer estes connexions i multiplicar els significats potencials.
Properes Estrenes
La Sénia (Montsià). Centre Obrer. 26 d’agost. l’Ampolla (Baix Ebre). Port Pesquer. Espectacle Cinema Cançó 24 de setembre. Torredembarra. (Tarragonès). Auditori Espai Cultural Sala De Mar. 30 setembre. València Centre de Cultura Contemporània. 16 octubre. El film girarà per places i sales a les Terres de l’Ebre, València, Tarragona, Barcelona, Lleida, Girona, Catalunya Nord. La seva estrena a l’Estat espanyol a Madrid i Saragossa i a l’Estat Francès, a Narbona, Tolosa, Perpinyà i París, està prevista per la tardor. L’Obra ha estat traduïda i subtitulada al francès i a l’anglès, al castellà per començar el seu procés de distribució a festivals internacional.
FITXA TÈCNICA
Protagonista. Hilaire Arasa Ferrando. Realització, direcció de fotografia i cap de producció Màrio Pons Múria. Producció Executiva, documentació i guió Màrio Pons Múria i Felip Solé Sabaté.Muntatge Mario Pons Múria i Francisco Camacho Albornoz. Sonorització. Diego Pedragosa. Músiques Hilaire Arasa i Los Sirgadors. Un film produït per Sègula Films, amb el Suport de la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de l’Ampolla, l’Ajuntament de Camarles, l’Ajuntament de Tarragona, el Memorial Democràtic, l’Institut pel desenvolupament de les Comarques de l’Ebre i la Diputació de Girona. col·laboren Canal Terres de l’Ebre i Tac 12.
FILMOGRAFIA
“El Periple, al vella llum d’Europa” (73 min. HD 2018). Documental: Omplim elsbuits de la memòria més intima de l’exili republicà del 1939 a través de la mirada delrefugiats del s.XXI. Sègula Films. La vida en aïllament, el bloqueig de l’individu i els Estats a la Mediterrània. Los Angeles Cinematography Awards LACA 2020. ARFF Global de París 2020. ARFF Global Berlín 2020. European Cinematography Awards d’Amsterdam 2019, Festival 34é Rencontres Cinémaginaire d’Argelès sur Mer 2019. SFAAF de Xile 2019. Five Continents International Film Festival de Veneçuela 2019. Visages & Images de Méditerranée, Banyuls Sur Mer 2019. Festival del Girona 2018. “La Filla del farer”. (30 min. HD 2014). Documental: Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Sègula Films. Festival Memorimage de Reus 2015. Festival Internacional Ecozine de Saragossa 2016. “Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre” (63 min. HD 2012). Documental: Aturats, estudiants, autònoms, empreses, associacions, institucions, universitats, sindicats… s’uneixen per trobar un camí en comú que allunyi a les
perifèries dels seus propis complexos, l’abandonament i càstig dels poders centrals. Sègula Films en Coproducció amb Televisió de Catalunya “Sense Ficció”. XIX festival Internacional de Mediambient de Barcelona (FICMA). Festival Internacional REC de Tarragona 2012. Medimed de Sitges 2013. Festival Internacional Ecozine de Saragossa 2013. “La Batalla de la Memòria” (55 min, HD 2009). Documental. Una lectura personal sobre la Batalla de l’Ebre i la posterio repressió franquista, una aproximació local a la Guerra Civil Espanyola amb implicacions continentals, una reflexió ebrenca sobre la universalitat de la violència. Sègula Films. Coproducció amb Televisió de Catalunya.“Premi del Públic” al IV Festival Internacional de Cinema Memorimage de Reus. “Premi Memòries” de la Generalitat de Catalunya 2010. “Contracorrent” (60 min. HD 2006). Documental. Festival Internacional de Cinema de Mediambient de Catalunya (FICMAC 2006), Millor documental al Festival de Cinema de Girona (2006). “Aigua, la font de la vida” (56 min, PAL 2002). Documental. Seguiment del naixement de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Primer premi de la Mostra de Cinema Ecologista de Catalunya 2004. Festival de Cinema de Mediambient de Gavà 2004. Festival de Cinema Independent de Cadiz 2004.