Dia 15 de juliol, comencen les festes del Carme al meu poble, l’Ampolla, val a dir, que són unes festes molt marcades per les restriccions sanitàries, però festes a fi i al cap.

Tot i que ja escolto els coets que ho anuncien, un altre compromís m’espera, l’entrega dels guardons de Bandera Blava als ports i clubs nàutics de Catalunya compromesos amb la sostenibilitat i el medi ambient. Aquest any el port de l’Ampolla, i el nostre club nàutic, en són amfitrions.

Mentre escolto els parlaments de les personalitats convidades, entre ells el molt Honorable vicepresident Jordi Puigneró i Ferrer, no puc deixar de mirar l’horitzó, contemplo bocabadada el nostre sky-line, diferent, únic, sempre en moviment, format per pals de velers i embarcacions que es veuen més enllà del dic, i em ve a la memòria aquells dies tan terribles on el temporal Glòria va amenaçar de mort el nostre port.

Penso que d’aquella tempesta ens en vam sortir, vam quedar ferits, sí, però vam renàixer juntament amb el sol impetuós que ressorgia rere els núvols, i amb més força que mai, vam poder combatre les debilitats que el temporal va deixar al descobert.

I de cop em ve al cap el nostre Delta… està vivint un “Glòria” etern… cada dia és un compte enrere contra un temporal imparable anomenat canvi climàtic.
Aquest Delta tan fràgil, que demana unitat, que crida a cada cop de mar que li pren un gra de sorra, i on els que l’han d’escoltar, viuen envoltats de cotó que els tapa les orelles…

No puc imaginar un futur sense barra del Trabucador, sense Bassa de les Olles, sense platja de la Marquesa… per desgràcia ja visc un present sense platja de l’Arenal… tenim estudis i plans fets per una taula de consens de gent que estima el Delta, molt viables per a evitar-ho, i tots sabem que els recursos per executar-los existeixen. Però la “burocràcia” no entén d’emergències, al menys, les que afecten la gent del sud.

Els aplaudiments em retornen a la cadira on sóc asseguda, en aquesta magnífica terrassa amb vistes fantàstiques al port de l’Ampolla i al Delta.                                     Els guardonats llueixen les seves banderes, orgullosos de la feina ben feta, i penso: espero que mai arribi el dia en què a la gent del Delta ens toqui treure una bandera blanca.