En els últims temps, cada cop hi ha més gent que demana un control a les platges “naturals” del Delta de l’Ebre, especialment la del Trabucador. L’ajuntament de la Ràpita és un dels primers que vol regular els usos i serveis d’aquesta, una de les principals platges turístiques de la zona. A la barra s’hi troben kite-surfers, windsurfers, caiaquistes, naturalistes, pescadors, mariscadors, passejants, propietaris de gossos, caravanes, pas de vehicles cap a les Salines i sobretot banyistes en època vacacional. Totes aquestes activitats han de ser compaginades amb els valors naturals que hi són presents, com la reproducció dels corriols camanegres o la comunitat botànica de vegetació psammòfila. A més a més, no podem deixar que el Trabucador es degradi ambientalment o s’ompli de deixalles.

A la gent “del terreno” el que li sembla molestar més, és la massificació de cotxes i caravanes en un espai tan petit. Però això no és nou, portem dècades veient aquesta popularització de la barra, tant de gent del “terreno” com de “forasters”. Però sembla que el comportament de les masses durant la pandèmia ha sigut el detonant del polvorí.

Davant el rebuig generalitzat dels locals, hom es qüestiona què és el que realment molesta, la degradació ambiental o la pertorbació del sentiment de propietat? Molt sovint creiem que allò que ens és proper ens pertany. Però ens hem de fer una pregunta, el Delta i, en concret, el Trabucador de qui són: de la gent “del terreno” o de tothom? A vegades los del terreno no som conscients que el Delta i/o Trabucador no és nostre, que simplement hi vivim i que aquest fet té un avantatge que és poder ser-hi de forma més propera, però també implica unes obligacions i uns deures.

L’enuig s’incrementa quan s’hi posa una administració per regular la situació i els usos perquè conseqüentment la gent ja no pot fer el que vol! No poden fer el matutero amb els grúmols i les navalles, ja no poden anar amb el gos solt, no poden aparcar on volen, especialment arran d’aigua… I amb tota la regulació i tot, el Delta segueix i seguirà estant “envaït de pixapins”.

“De fora mos vindran i de casa mos trauran”, sento a dir al propietari d’un bar que resulta que quan rep més clients és a l’estiu i després es passa tot l’hivern queixant-se del poc negoci que té. I és que el Delta està de moda, però no venen a treure’ns del Delta, venen a compartir una cosa que és de tots. I com que està de moda, tots volem anar als mateixos llocs, i s’ha de regular per no perdre i degradar ambientalment un espai emblemàtic.

Per una altra banda, les administracions volen regular, però encara no semblen saber del tot com fer-ho. Posen cartells com si la ciutadania fóssim nens petits. Cartells de prohibicions i de multes. “Si tires la brossa, 400 euros de multa!”. Acte seguit la gent incívica reitera el seu poc civisme, deixant la brossa sota el cartell amenaçador. Això com creieu que ho solucionarem? Amb més vigilància i multes? O amb educació, civisme e informadors?