BREU INTRODUCCIÓ (es llegeix ràpid i s’entén bé): El soroll és un contaminant físic que provoca i empitjora problemes de salut -com l’estrès, l’insomni, les malalties nervioses/digestives/ circulatòries/immunològiques, etc., etc.- a tota la població i especialment als nadons, persones d’edat avançada i malaltes. De fet, la Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que el soroll és el segon contaminant ambiental més perjudicial, per darrere sols de la contaminació atmosfèrica. La mateixa entitat de salut mundial demana a les administracions públiques que protegeixen la ciutadania de la contaminació acústica. Només a Europa, segons l’Agència Europa de el Medi Ambient (AEMA), el soroll causa a l’any 16.600 morts prematures i més de 72.000 hospitalitzacions. No qualsevol so és considerat contaminació acústica/sonora. L’OMS defineix com a soroll contaminant qualsevol so superior a 65 decibels (dB). En concret, aquest soroll es torna perjudicial si supera els 75 dB i dolorós a partir dels 120 db. En conseqüència, l’OMS recomana no superar els 65 dB durant el dia i indica que perquè el somni sigui reparador el soroll ambient nocturn no pot superar els 30 dB. Un estudi del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’excés de soroll afecta un 17 % de la població catalana.
CONCEPTE ANATÒMIC CLAU: Les cèl·lules ciliades de l’oïda, que es troben en l’òrgan de Corti, són transductors molt sensibles claus per a la capacitat auditiva. L’exposició a sorolls massa alts pot/sol danyar les cèl·lules ciliades sanes, sent per això una de les causes de la pèrdua d’audició irreversible.
LA CRUA REALITAT DEL DIA A DIA: Però com passa en algunes pel·lícules de suspens (basades en fets reals o sigui de ficció) hi ha uns actors que són els assassins d’aquests especialitzades i maltractades cèl·lules de la oïda. I com en qualsevol interessant pel·lícula de crims els sospitosos de la matança irreversible de cèl·lules en son varis. Probablement el més sanguinari és el malparit tub d’escapament d’algunes motos urbanes (amb un so superior als 100 dB). A més, al contrari d’altres sorolls aquest és innecessari i només “gratifica” la dubtosa personalitat del qui porta la moto (i els progenitors que li ho consenten). Una altre sospitós dels assassinats cel·lulars -aquest en la vessant més esperpèntica i també innecessària- és el conductor/a (encara que normalment és mascle), que amb les finestres del cotxe abaixades, posa la música a tota la potència (superant els 80 dB) que li dona l’aparell del cotxe. A la llista de potencials assassins de cèl·lules ciliades cal posar determinades terrasses exteriors de la hoteleria que quan arriba el bon temps i el nombre de tertulians és molt superior al desitjat els decibels és disparen fins superar els 100. Tot i que la llista de sospitosos és força àmplia, acabaré amb dos evidents sospitosos de matar cèl·lules auditives, però que malauradament avui dia són inevitables: el trànsit rodat per la ciutat (fregant els 100 dB) i el martell pneumàtic de les obres (120 dB), per no parlar dels assecadors a les perruqueries (65 dB).
DESENLLAÇ: Hi han activitats de contaminació acústica que com marca “l’Ordenança reguladora del soroll i les vibracions” del departament de Medi Ambient de la Generalitat s’han de vigilar i sancionar quan correspongui. A qui li correspongui cal llegir sobretot els articles 35 (responsabilitat) i 37 (sancions). De res. Salut!