La meua experiència al món de la política durant els últims anys és sobretot local, encara que últimament també dedico part del meu temps a l’àmbit comarcal.
En un primer moment, vaig entrar com a regidora al govern de l’Ametlla de Mar, tot un repte personal. És cert que sempre havia participat de forma activa en diferents associacions i col·lectius locals, però podríem dir que des de l’Ajuntament ocupava el lloc on podia decidir i fer viables projectes i iniciatives que el teixit associatiu ens fes arribar i que juntament amb el meu equip consideréssim més interessants i viables per l’interés comú. Una experiència certament enriquidora a nivell personal i política.
Però també van haver alguns moments molt complicats de gestionar a causa de situacions que a mi i a altres ens va afectar molt negativament.. Situacions similars a les que massa vegades veiem als diaris i que fa que la figura del polític estigui en un moment d’una falta de credibilitat molt preocupant.
Malgrat tot, he de dir que les vivències positives és evident que et reconforten i les portes sempre al record, però les negatives també fan una tasca molt important en la formació d’una persona. És dels moments difícils dels que aprens moltes coses, és de les decepcions del que intentes defensar-te, és de les desil.lusions de les que treus la força per tirar endavant i intentar ser una millor política i persona. En definitiva, totes les experiències negatives que vius en tots els àmbits et fan més forta i decidida.
La política és un món molt complicat perquè trobes persones de tot tipus. Aquell que té l’objectiu d’aprofitar-se de la situació per treure el màxim profit personal, però també aquell que realment creu que l’objectiu de la política és un altre: és treballar pel bé comú i per l’interès general. I realment crec que malgrat la crisi de credibilitat de la figura del polític, la majoria que ens dediquem parcialment o total a la política ho fem pel bé comú, perquè creiem que les coses es poden fer millor i perquè realment tenim voluntat de servei públic.
Estes reflexions no tenen gènere, tant val per un home com per una dona. Però ara anem a la qüestió que ens ocupa, la dona al món de la política.
Encara tenim molt camí per recórrer. Només cal repassar les llistes electorals de les últimes eleccions municipals per veure que són poques les dones que les encapçalen, cada dia més, però encara representen un percentatge molt inferior respecte a l’home.
També és interessant veure el lloc que ocupem les dones una vegada entrem a formar govern. Som conscients que als Ajuntaments hi ha regidories que es consideren més importants que altres, encara que no ens agradi admetre-ho, hem de ser sincers i no fer-nos trampes a nosaltres mateixos.
Proposo que fem un exercici: agafem els Ajuntaments del nostre territori i mirem qui està al capdavant de les regidories que considerem més importants, és un home o és una dona? Probablement arribareu a la mateixa conclusió que jo. Lamentablement, en molts casos la dona segueix tenint un paper “secundari” dins de la política.
Jo soc de les que pensa que els homes i les dones no som iguals, evidentment que no ho som! Però això no vol dir que les dones estiguem menys capacitades per fer política, de cap manera, perquè hi ha molt talent desaprofitat; és més, veiem les coses des d’una altra perspectiva que fa que puguem dur-les a terme d’una altra manera, potser millor.
I les primeres que ens ho hem de creure som nosaltres mateixes, perquè som el primer obstacle que ens trobem.
Hem de ser valentes.
El més important que ens ha de caracteritzar en el món de la política és que hem de ser honestes, conseqüents i responsables, i sobretot poder-nos mirar al mirall cada dia i estar orgulloses del que veiem.