La plataforma de contractacions del ministeri d’Hisenda té penjades, des de la primera setmana de març, les licitacions de les dues primeres actuacions que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), està a punt d’adjudicar. Es tracta d’un tràmit històric per a les Terres de l’Ebre, ja que obre la porta a què en el futur sigui possible transportar sediments des dels embassaments de Mequinensa i Riba-Roja d’Ebre fins al delta de l’Ebre, per protegir-lo de la subsidència i la regressió. Mai abans el Govern de l’Estat havia abordat executivament aquest projecte, només contemplat en estudis científics.
El que s’està licitant, a càrrec de la Direcció General de l’Aigua (DGA) de l’Estat, són dues actuacions per un valor total d’un milió i mig d’euros, amb l’objectiu de conéixer al detall les característiques dels sediments dels embassaments que retenen els sediments que des de fa més de seixanta anys no arriben al delta. S’han presentat dotze empreses al concurs i dos s’han descartat per baixa temerària.
Aquestes dos primeres licitacions apareixen també en les cinc pàgines que el Pla de Protecció del Delta de l’Ebre (PPDE) -elaborat pel CEDEX i presentant per part del MITECO el passat 4 de febrer-, dedica al que anomena “Pla d’Actuació per a la millora del Règim Sedimentari en l’àmbit del delta de l’Ebre”. La finalitat de la inversió és fer també una batimetria de l’embassament de Mequinensa, que s’uniria a la batimetria ja feta del de Riba-roja. Es vol saber el volum, l’estat i la granulometria dels sediments, i elaborar amb aquesta informació models matemàtics de com funciona la “hidrodinàmica”. Cal afegir que a més dels dos grans embassaments, també s’estudiaran, com a prova pilot, els fons dels embassaments de Ciurana, Guiamets i Margalef. Aquestes actuacions, i també les de cartografiar al detall el fons del riu des de Flix fins al delta de l’Ebre, està previst que es liciten totes elles entre febrer i març, i que acaben durant el segon semestre d’aquest any.
Antoni Espanya, cap de Costes, advertix que el transport de sediments serà una operació molt costosa i a llarg termini
L’ebrenc que coneix de primer mà aquestes adjudicacions és l’ampostí Antoni Espanya, Cap Provincial de Costes, qui les ha explicat recentment en el marc d’una conferència telemàtica oferta a estudiants i professors del Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra, en la que també va participar l’expresidenta del parc natural Imma Juan.
En aquest marc Espanya va explicar les licitacions en marxa, i tot el procés que culminarà amb la creació d’un Observatori Hidrològic del Delta de l’Ebre (OHDE). Va advertir que el riu té moltes servituds i caldrà anar a poc a poc, avaualant com afectaria el transport de sediments des dels cinc embassaments que s’estan estudiant. “Hi ha determinades línies roges que no es podran superar”, va assenyalar, referint-se a concessions ja atorgades i altres servituds.
També va referir-se a què s’estudiarà com els sediments poden superar els dos assuts, el de la nuclear i el de Xerta-Tivenys (on naixen els dos canals del delta), i va subratllar que també es farà un estudi definitiu per determinat quina és la xifra real de l’enfonsament del delta, la subsidència. Un tema sobre el qual ha polemitzat alguna plataforma minoritària, atribuint a l’estat una manca d’interés per reconéixer el fenomen. Espanya va confirmar que l’Estat farà ben aviat una “anivellació d’alta precisió” concretament aquesta primavera, per aclarir quants centímetres anys s’enfonsa el delta, i evitar les oscil·lacions variables que ofereixen la majoria d’estudis actualment, siguen d’universitats o de la mateixa Generalitat.