El preu de l’habitatge ha moderat el seu creixement i ha augmentat un 1% durant el quart trimestre de 2020 a Catalunya, segons l’Índex de Preus d’Habitatge (IPV) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El preu de l’habitatge nou ha augmentat un 10,4% interanual, mentre que el dels immobles de segona mà s’ha mantingut estable. En comparació amb els tres mesos anteriors, l’índex ha caigut un 1,4%, desglossat en una davallada de l’1,7% en els habitatges de segona mà i un creixement del 0,9% del preu dels immobles d’obra nova. A l’Estat, la taxa de variació interanual ha disminuït dues dècimes i s’ha situat en l’1,5%. Respecte al trimestre anterior, els preus de l’habitatge han caigut un 0,8%.
El creixement de l’1% registrat en el quart trimestre de 2020 a Catalunya és la variació interanual més baixa des del primer trimestre de 2014, quan els preus de l’habitatge van caure un 0,4%. A partir d’aquell moment, l’índex va experimentar forts creixements interanuals fins a assolir la variació més alta el quart trimestre de 2017, amb una pujada del 10,2%.
El 2018 el creixement del preu dels habitatges va iniciar un període de desescalada, accentuat per l’esclat de la pandèmia. En el segon trimestre de 2020, l’índex va augmentar un 2,3% interanual, seguit d’un creixement d’un 1,7% en el tercer trimestre i una lleugera pujada de l’1% en el darrer trimestre de l’any.
En comparació amb els tres mesos anteriors, l’índex ha caigut un 1,4% entre octubre i desembre, després de registrar increments del 0,7%, 0,5% i 1,2% en el primer, segon i tercer trimestre, respectivament.
A l’Estat, la variació de l’índex ha caigut dues dècimes en el quart trimestre i s’ha situat en l’1,5%, la xifra més baixa des del primer trimestre de 2015. Per tipus d’habitatges, la taxa dels immobles d’obra nova ha arribat al 8,2%, set dècimes per sobre de la registrada en el trimestre anterior. La variació anual de l’habitatge de segona mà ha caigut quatre dècimes, fins al 0,4%, la menor des del tercer trimestre de 2014.
La taxa anual de l’IPV respecte al tercer trimestre ha caigut en la majoria de comunitats autònomes. Els descensos més pronunciats s’han produït a l’Aragó, la Comunitat Foral de Navarra i les Illes Balears, amb baixades d’1,4 punts, 1,1 punts i 1 punt percentual respectivament. Els majors increments de variació interanual han tingut lloc a Andalusia i Extremadura, amb pujades de cinc i quatre dècimes, respectivament.