Em demanen una col·laboració, un article d’opinió o un comentari per ebredigitl.cat, i, davant de la que ens està caient, no tinc esme d’escriure res que sigui ni poc ni molt interessant.

Tenim la pandèmia en tot el seu apogeu i les festes de Nadal i Cap d’Any encara li donen més embranzida. L’economia, en caiguda lliure, en una crisi ruïnosa. Els polítics, que al congrés de diputats ens ofereixen uns espectacles execrables. Una colla de militars, que volen fer caure el govern elegit pel poble i també afusellar no sé quants milions de ciutadans. Els tribunals incontrolats, amos i senyors de la repressió política L’atur pels núvols i moltes famílies al llindar de la indigència. La campanya contra el català a les escoles carregada de mentides. Els nostres líders polítics empresonats o exiliats. I.., el discurs del Rei.., per a pixar-t’hi.

Jo, que de natural sóc optimista, estic preocupat, tinc els ànims als peus. Em sento depressiu i sense il·lusió per a emprendre cap iniciativa, ni cap tasca mínimament engrescadora.

No voldria però, que, este comentari sobre el meu estat d’ànim sigui contagiós. Lluny la meua intenció de desanimar a ningú. Em dic a mi mateix, que no s’ha de perdre l’esperança en un futur millor. Ja tenim les vacunes que comencen de ser administrades, i segur, que el pla de la Comunitat Europea per reanimar l’economia, pal·liarà en part, la ruïna que la pandèmia ens ha regalat. I, amb bona voluntat de tots, podrem superar l’entrebanc del coronavirus. Però…

Hem perdut un any, que no ha estat un any en blanc, sinó, un any molt negre, negatiu en extrem. Tot i la minva de l’activitat en general, el canvi climàtic avança. Serà allò que diuen els experts, que ja no hi ha punt de retorn?

Potser caldrà que no pensem en tantes calamitats, que només ens fitxéssim en allò que ens és agradable i positiu, d’aquesta manera, potser la nostra existència serà despreocupada i tranquil·la. El que passa és què, al despreocupar-nos, militem en la irresponsabilitat.

Perdoneu el meu rotllo tan pessimista. La propera vegada, quan ja sigui la primavera, segur que si us interessa el meu comentari, serà alegre i en bona dosi d’il·lusió.

Administrador de Càritas Parroquial Sant Miquel de Deltebre.