Escric aquest article amb una certa i profunda confusió. Un desordre d’idees contrari a un bon final de l’escrit.  “Es lo que hay”.

Al final de la Segona Guerra Mundial , el món estava confús, dividit en blocs i amb el denominat “tercer món” fora de joc. Un món on cada estat-país tenia les seves pròpies regles, però  compartia definicions i  uns pocs valors que  permetien celebrar un judici com el de Nuremberg i al temps crear l’ONU per tal de conviure en un equilibri imperfecte denominat guerra freda. Semblava que els lideratges estaven clars i que eren duradors, els enfrontaments es produïen fora del “món desenvolupat” als límits de “la civilització” lluny d’occident.  Hi havia cinisme i  ordre.  Va caure el mur de Berlín i algú va decretar la fi de la història. Victòria incontestable del capitalisme , que va durar “lo que duran dos peces de hielo en un whisky on de rocks”.

Noves formes de producció, noves relacions comercials  han anat definint una nova realitat on la informació i el coneixement desborden les fronteres, els poders ja no son patrimoni exclusiu dels Estats, nous actors i corporacions  han entrat en escena. Ja fa temps que un fantasma recorre el món… es denomina globalització. El món gira però no de forma lineal.

Fa pocs dies veia  la pel·lícula “The Post”  l’última de Spielberg. Narra  la batalla de New York Times i Washintong Post al “desobeir”  la decisió judicial  de prohibir la publicació dels papers del Pentàgon, amagats per governs de diferent color, que explicaven la inutilitat de la guerra al Vietnam. Una batalla per la raó i llibertat d’expressió, guanyada per demòcrates i pacifistes a l’administració Nixon.

Em deia un amic periodista: després d’allò i el Watergate els estats i els poders emergents van aprendre l’important que era controlar la informació i el poders  judicial, i ho van fer. Semblava impossible un President USA més reaccionari  i trampós que Nixon. La resposta és Trump.

Veure a Trump proclamant el seu poder i triomf front la infecció per coronavirus és la constatació de la impotència dels governs. Pot curar-se però no pot controlar la pandèmia.  Els Estats  no tenen instruments per fer front als desafiaments globals com el canvi climàtic, el comerç global o  la pandèmia. Ni poden ni volen.

Les respostes dels governs són parcials, individuals e ineficaces,  el que necessiten i fan els Trumps del món és controlar les conseqüències, saben que de moment han perdut el patrimoni exclusiu  de la informació i el coneixement. Han vist l’empoderament de noves formes d’organització i de la gent. Coneixen el potencial de les noves tecnologies i de la llibertat.  Com van fer  després del watergate, es dediquen a controlar els mitjans i les xarxes per  manipular  tot el que poden per garantir la seva supervivència com a poders. Els estats actuals tenen molta estructura i poder per controlar-nos  però no són la resposta. Ni pel covid, ni pels desafiaments d’un món global. Anem a un món confús i desorientat. Inaugurem  una nova era, el nou ordre futur… és el desordre.

Trump, el Brexit,  el Rei emèrit, el Rei ultra amic d’Abascal, l’Ayuso i Casado, Erdogan, ayatoles d’Abu Dabi, Villarejo i Fernández Diaz. El poder judicial, les fake news, el experts pagats i la tecnocràcia, Inda i Pérez Reverter, Marxena i el jutge de John Huston, Bolsonaro i els papers de Panama.  Què pot anar malament al món ??

Com he dit escric amb  profunda confusió i sense certeses. Confesso que el primer dimarts després del primer dilluns de novembre estaré pendent de les eleccions a USA amb la esperança que la solidaritat, la fraternitat i la llibertat guiïn el poble americà. Mentre espero resultats i per combatre l’angoixa  escoltaré  la cançó de “Desorden Publico” que diu:

 “¿Dónde está el futuro/Que yo no lo veo? 

¿Será que estoy ciego/ será que me he muerto? 

Contaminación, supuesta paz mundial/Hambre y destrucción y crisis nacional 

Las potencias y el Vaticano/Conmigo se limpian el culo 

Y yo no soy papel toilette/Pero yo ¿qué puedo hacer? 

Si contra ellos me rebelo… me fusilan contra una pared!!” 

… O m’envien a Lledoners??

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.