Finals de juny, amb el dilema encara de triar entre Barcelona o les Terres de l’Ebre. Trobar feina ràpid, ni passar-me pel cap allò del màster o de l’any sabàtic. Enamorada de la professió que havia triat i conscient que els meus pares no em podien seguir mantenint un any més, ens plantem mon pare i jo una tarda a la Ràpita. Ni m’havia atrevit a despenjar el telèfon tot i que a l’altra banda hi havia un vell conegut de la família. El germà de Lourdes, l’amiga de la mama de Santa Bàrbara. Josep Maria, el que havia jugat a futbol de jove, tenia un setmanari a Tortosa.

Mon pare va fer la trucada i Arasa, després em van dir que també el coneixien com Magallanes, em va donar la meva primera feina. Sempre m’havia imaginat a un estudi de ràdio o fent el que fos a una televisió, però coses de la vida em van portar a la pàgina en blanc.

Gràcies a ells dos puc dir que sóc periodista i que segueixo igual o més enamorada que mai d’aquesta maleïda professió. Aquella trobada a la Ràpita, en una taula amb aperitiu, va ser l’inici de tot. I sí, va ser el papa qui va fer la trucada i no me n’avergonyeixo de dir-ho.

Sempre he dit que mai tindré feina si depèn d’una entrevista, o d’un càsting. No em sé vendre, sóc massa exigent amb mi mateixa com per explicar a algú altre allò que faig bé. En aquesta vida i en qualsevol sector o et saps vendre o algú ho ha de fer per tu. I jo, ho reconec, he tingut molta sort amb qui m’ha venut quan ho he necessitat.

Fa uns dies, parlant amb mons pares, recordàvem aquell dia a la Ràpita. Li vaig dir “papa, ara ja em sé espavilar soleta”. Però sense estar-ne del tot convençuda. Ell segueix intentant arreglar-ho tot i encara avui tornaria a trucar a qui sigui pel que sigui. Perquè sí. Perquè molts cops has de ser amic, conegut, familiar o fill de per trobar feina. I no d’ara, de tota la vida. Algú t’ha de recomanar i si és algú que t’estima millor que millor. No és dolent tenir un padrí, tampoc és tenir enxufe. És obrir la porta, el camí que facis ja només depèn de tu.

Jo sóc filla de German sí, la de Tena. El meu pare no és de la tele, ni té contactes polítics o empresarials. Només és el meu pare i és el millor que tinc.

Periodista i directora i presentdora del programa Ben Trobats de la Xarxa de Comunicació Local