Sempre m’agrada ressaltar i ficar damunt la taula les coses bones que ens envolten, per això ara toca plegar totes les garrofes, sense deixar-ne ni una al terra. Molts cops em fa la sensació que la gent de les Terres de l’Ebre estem acostumats a ser els últims de la cua, en quan a prioritat de País es refereix. Certament, molt cops ho donem per fet, abans de ni tan sols saber de que es tracta. Tendim a ser pessimistes de mena, tot i que de vegades no ens falta raó. Dit això, és cert que també tenim fortaleses, una d’elles és l’agricultura, degut a que vivim en un àmbit rural. Per tant, ens agradi o no l’agricultura i el que se’n deriva és un dels sectors els quals podem fer múscul.

Aquests últims tres anys per diverses raons que no entraré a analitzar, el preu de la garrofa s’ha incrementat. Concretament un 50 % respecte l’any anterior i 290% respecte el 2014 (quasi per tres). Cal destacar que el garrofer és un cultiu residual, ja que representa un 0,7% respecte la superfície conreada de tot Catalunya. Tot i ser un percentatge força baix, resulta però que el 98% d’aquest el tenim a la província de Tarragona. Per tant, les Terres d’Ebre és terra de garrofers i els principals beneficiats. Fins fa pocs anys, els ingressos derivats de la garrofa eren residuals i no representaven un percentatge important al pagès de secà.

En aquest aspecte està clar que s’han alineat el astres, ja que el garrofer és sensible a les baixes temperatures, de fet la gelada dels 60 se’n van morir molts que estaven a cotes altes. Degut al nostre clima, les terres de l’Ebre i també les Illes Balears són les zones amb més densitat de garrofers.

Aquest any s’estima una producció molt més alta que l’any anterior, i alguns expert estimen que podria ser de més de 55 milions de kg. De ser així aquesta quantitat reportaria uns ingressos extra als pagesos de les Terres de l’Ebre i necessaris també al secor agrari. Un bri d’aire frec totalment indispensable per aguantar la sotragada que lamentablement sembla que presentarà la campanya de l’oli. Tot i així, benvinguts euros que revaloritzen la nostra garrofa. Qui ens ho anava a dir que la garrofa ens donaria aquesta alegria.

M’alegra veure que el nostre territori i l’agricultura en particular siguin els principals beneficiats, encara que no sigui la tònica habitual. Les darreres setmanes he saludat a molts pagesos conduint els seus tractors i remolcs plens de garrofes. Tots contents és clar. Soc dels qui pensa que; Si et va bé a tu, també m’anirà bé a mi. Tot i no tenir ni un garrofer.

Autor: