Pareix que teletreballar és una forma de guanyar-se les garrofes que va en augment a causa de la situació provocada per la pandèmia, tot i que ja era una forma de treball en moltes empreses abans del confinament.

De fet, si els sabem aprofitar, té molts factors positius, com a ara la flexibilització d’horaris, compaginar la feina amb el nostre estil vida, conciliar la nostra vida laboral i familiar i, això ens interessa especialment, pot dinamitzar entorns rurals i pobles petits. No cal anar-se’n del territori per tenir bones oportunitats de feina o mantenir la que ja tenim fora d’aquí.

Per això, el teletreball ja és una aposta real que moltes empreses han començat a aplicar i una possibilitat real de poder viure i treballar a la nostra terra.

Tanmateix, alguns experts adverteixen que els avantatges i els inconvenients de la feina a distància van a parts iguals. Per això, els departaments de recursos humans i els professionals han de saber evitar alguns riscos del teletreball com ara: la manca de desconnexió en el temps lliure, allargar massa l’horari laboral per no quantificar bé les tasques encomanades en hores, etc.

El teletreball ens hauria de permetre equilibrar millor la vida laboral amb la l’atenció a les necessitats personals, familiars, el lleure o escollir l’entorn on volem viure.
A diferència d’un lloc de treball presencial, el teletreball permet una adaptació molt més gran a cada necessitat individual. Però hem d’assegurar la desconnexió, és a dir, hem de poder, hem de saber, separar l’horari de treball del nostre temps personal.

Quan fem un horari fix, la supervisió per part de l’empresa és més senzilla, però quan és el mateix treballador o treballadora qui s’estima més anar treballant al llarg de tot el dia, fins i tot quan es consideraria que ho fa fora de l’horari laboral, el control es complica.

A més, som animals socials i necessitem el contacte presencial, cosa ben difícil, ara mateix, per les mesures de distància física etc.

La presència i el treball en equip genera vincles amb els companys, però ara cal defugir les situacions de contacte. «Si no hi ets mai, és fàcil que et sentis aïllat i, com que no ets visible, és possible que els companys considerin que no contribueixes com ells als objectius compartits», opinen alguns experts de la UOC.

Les trobades presencials reforçaran els vincles amb els companys en paral·lel a les videoconferències o la connexió permanent mitjançant les xarxes socials. Però el teletreball no s’improvisa, sinó que ha d’estar ben dissenyat. Els responsables dels equips han d’acompanyar i informar els professionals en tot moment. El teletreball es basa en una relació de confiança i representa un canvi cultural per a molts empresaris. Segons alguns experts, cal que les empreses «instaurin una cultura de responsabilitat basada en els resultats i l’acompliment d’objectius».

Hem de ser conscients que teletreballar representa guanyar temps per a nosaltres, temps que podem usar per millorar el nostre estil de vida i, fins i tot, per escollir el lloc de residència. És a dir, no cal viure en una ciutat atrafegada al costat d’una estació de metro, lluny del nostre entorn, amb l’habitatge caríssim i sense una qualitat de vida per a nosaltres i la nostra família.

Teletreballar no vol dir estar-se a casa moltes hores en una cadira, sinó que pot ser una oportunitat d’or per organitzar-te la vida d’una altra manera. I això pot ser un canvi de paradigma molt important, perquè podem escollir el lloc on volem viure i treballar i equilibrar el nostre entorn.

Segons els experts, les persones ens sentim satisfetes amb el lloc de treball quan tenim tres percepcions bàsiques:

  • Autonomia: marge per a organitzar-se, prendre decisions i sentir-se útil.
  • Conciliació: equilibri entre els diversos àmbits de la vida i l’entorn.
  • Bones relacions: amb els caps i els companys de feina.

Els professionals aportem valor a l’empresa quan el context laboral ens ajuda a sentir-nos millor.

Així, si sabem aprofitar els avantatges del teletreball, podrem millorar nostra qualitat de vida, la de la nostra família i la del nostre entorn.

Ara, podem treballar i viure a la nostra terra. Podem evitar la diàspora ebrenca, retenir el talent i el valor afegit dels nostres joves aquí, al territori, als nostres pobles i ciutats.

Filòloga.