En el moment d’escriure aquestes línies s’estan produint notícies que estan inundant de núvols la temporada d’estiu al país. Vivim en un país que, entre d’altres coses, és turístic (ho dic així perquè en l’estructura econòmica hi ha més motors sectorials). Som turístics perquè ho podem ser. Tenim els recursos, els productes, la localització i una història llarga. Són aquestes condicions les que han fet que siguem (Catalunya) una destinació puntera i reconeguda a Europa. D’aquesta manera, una part significada del nostre PIB s’està jugant ara, de maig a octubre. El manteniment d’una activitat raonable després del confinament depèn (i no vull dir depenia, perquè encara mantinc alguna esperança) de l’activitat turística que es pugui generar entre juliol i setembre.

Quan l’esperança començava a donar senyals, per a la recuperació de les reserves (estrangeres, per exemple), els rebrots, la seva comunicació i com s’està gestionant aquesta des de fora poden acabar amb les expectatives que ens quedaven. Era i continua sent vital mantenir el virus a ratlla per salvar, en primer lloc, vides i després part de l’economia (que també en salva de vides).

La recuperació econòmica, i turística, passa, en primer lloc, per a tots nosaltres, per a la nostra responsabilitat individual. Les mascaretes, mantenir les distància i la neteja de mans estan en la base de la nostra recuperació econòmica, així com evitar les aglomeracions. És cert que els mercats exteriors ara estan filant prim alhora d’alertar sobre la situació a Catalunya. Però depèn estrictament de nosaltres no dependre de com la resta de països reaccionin. Més que mai, el turisme necessita de la responsabilitat individual de tots. Més que mai, els treballadors necessiten de que fem les coses bé. Una temporada desastrosa pot incorporar efectes dramàtics als ja existents.

I Terres de l’Ebre? Òbviament, el territori no forma part d’altra galàxia. Els rebrots, l’empitjorament de la situació, les noves incerteses i les possibles mesures que s’apliquin poden frenar la seva recuperació e incidir en l’activitat, trencant amb les bones perspectives que tot just fa unes setmanes en teníem. Com sabem, però, és cert que hi ha factors que poden atenuar la situació. Factors que tenen que veure amb les característiques de territori, dels seus productes, dels seus mercats i de la reputació e imatge territorial. No dependre, o dependre poc, del mercat estranger ara és un bé preuat. El que abans era convenient millorar (més mercats estrangers) ara constitueix una veritable taula de salvació. La materialització de les incerteses en els resultats dependran, en gran mesura, al final en el nostre cas de com evolucioni el mercat en l’àrea metropolitana i la situació sanitària a l’Ebre. Creuem els dits. De fet, em sembla que fins l’arribada de la vacuna estarem creuant dits contínuament. Bon estiu.

Catedràtic d’Economia i director del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili.