La setmana passada se’m va ocórrer preguntar a un dels opinadors estrella de l’ebredigital si l’economia es destrueix o es transforma com la física. La veritat que aquesta pregunta sembla molt fàcil i la resposta molt evident a simple vista. I és que encara que vulguem modelar l’economia amb un conjunt de principis i teories per donar-li un caràcter científic, el cert que aquesta pertany al món racional i no pas al món físic.

Aquesta pregunta ve a conseqüència de la crisi provocada per la pandèmia que estem vivint actualment causada pel coronavirus. Una crisi que ha provocat que uns sectors que estaven tocats i ferits han agafat oxigen, mentre que altres que estaven marxant a un ritme esplendorós i amb taxes de creixements anuals elevadíssimes han entrat en caiguda lliure.

Així, els sectors econòmics com el turisme, aerolínies o petroli han entrat en una forta desacceleració, amb caigudes de preus espectaculars, i pèrdua de milers de llocs de treballs. Un exemple paradigmàtic ha estat el barril de petroli Texas que durant uns dies cotitzava a preus negatius. Per altra banda, l’agricultura, l’alimentació i el comerç de proximitat viuen una recuperació econòmica impensable a principi d’any. Davant d’aquests fets un pot pensar que potser sí que l’economia es transforma i no es destrueix.

Per tant, ja tenim un motiu per creure que l’economia no es destrueix del tot. Malgrat que a curt termini l’evidència diu el contrari, entre altres raons perquè passar d’un sector a altres no és immediat i requereix un cert temps d’adaptació. Bé, en poques paraules no veig jo a un pilot d’avió amb els seus grans sous acotxant el llom rascant herba pels camps d’enciams. Però, sí que aquest mateix pilot, pot invertir els seus estalvis per crear explotacions agràries i després contractar jornalers per fer funcionar l’explotació.

El cert de tot això, parlant d’explotacions agràries, doncs resulta que des del 2015 fins a 2019 s’han incorporat un grapat de gent jove al camp català. Un camp català que té uns problemes estructurals. Un dels problemes més greus és que només el 7 per cent dels pagesos catalans tenen una edat menor de quaranta anys.

És per això que unes de les polítiques que més incideix el Departament d’Agricultura és aconseguir que gent jove s’incorpori a aquest sector. Així, en el bienni 2015 -2016 es van incorporar al sector agrícola a tota Catalunya un miler de joves dels quals 175 corresponien a les Terres de l’Ebre. És a dir, aproximadament el 17% eren joves ebrencs que veien l’agricultura com una forma digna de vida.

Aquests joves han rebut a través de diversos mecanismes al voltant de quatre milions i mig d’euros en ajudes, el que equival un total del 16 per cent de les ajudes donades als joves catalans que s’han incorporat al món de la pagesia durant els anys 2015-2016. Per cert, una altra dada interessant i esperançador és que el 15 per cent d’aquests nous pagesos són dones.

Realment, la incorporació de joves catalans i ebrencs al món de la pagesia encara és escassa per poder dir que hi ha un canvi de paradigma i molt menys com a exemple d’argumentació de què l’economia no desapareix si no es transforma. Així i tot, l’agricultura  potser una solució i un sector interessant alternatiu al turisme. Perquè aquest darrer encara que no desapareixerà a curt termini patirà molt. Almenys, mentre no hi hagi cura a la Covid-19.

Per cert, encara que no diré el nom, tot i que el considero com uns dels opinadors més lúcids de les Terres de l’Ebre, la seva resposta a la pregunta inicial fou: “l’economia es destrueix”. La qual cosa té més raó que un sant, entre altres coses, perquè l’economia pertany al món racional i la física al món natural.

Economista.