Per parlar de la Corona actual d’España (sempre hem de respectar l’escriptura dels topònims) hem de fer una mica de memòria, encara que siguen cinc cèntims.

Des d’Alfonso XIII, qui abandona voluntàriament España el 1931, fins Juan Carlos I, qui és portat a España pel dictador Franco abans de morir, per reinstaurar la corona el 1975, tenim un període sense rei.

I des de 1975 tornen a regnar els  “Borbones” fins l´actualitat amb Felipe VI. Bé, i este Rey regna perquè el seu pare va abdicar (és una acció que només pot fer un rei o un Papa, poca broma …) l’any 2014.

Per tant, tenim un “Rey” que regna, Felipe VI, i un “Rey emérito”, Juan Carlos I que no fa honor al qualificatiu de “emérito”. I dic que no fa honor perquè, excepte quan va aturar el cop d’estat de Tejero i Milans, la seua vida ha esta plagada d’escàndols. La prova més clara la tenim si busquem el seu nom a Wikipedia, on surten ja reflectits els seus episodis fins enguany, quan fa 6 anys que ja no regna i hauria d’haver deixat de ser notícia.

Potser hauríem de reflexionar si aplicar-li el qualificatiu de “emérito” és correcte; esta paraula ve del Llatí, del prefixe EX – que significa de (procedència o origen) i del verb MERERE, que significa i dona per evolució fonètica merèixer / merecer; per tant este qualificatiu significa “mereixedor d’un estatus o recompensa per haver acabat cabalment el seu servei” i a l’antiga Roma s´aplicava a veterans retirats de l´exèrcit.

Ha fet mèrits Juan Carlos I per ser “emérito”? Quan encara era rei de España, l’any 2010, hauria portat  (segons el diari El País) 1,7 milions d’euros a Suïssa que li hauria donat el sultà de Bahrain (sembla un d’aquells contes que ens explicàven de menuts …) i un cop allí li hauria entregat a l’advocat Arturo Fasana, segons consta a la declaració d’este darrer a l’octubre de 2018 davant el Fiscal de Ginebra que investiga els comptes del rei “emérito” a Suïssa.

La justícia suïssa investiga els moviments de la fundació Lucum (mira, quasi li posen Lucrum …), una societat que avui dia s’anomena “offshore”, anglicisme que significa fora de la costa o del litoral, la qual cosa traduïda al món de l’economia vol dir fora dels canals reglamentaris… 

Pos, esta societat té la seu a … Panamà i el rei “emérito” era el primer beneficiari i, també, segons va dir la premsa anglesa fa ara un mes, el seu fill Felipe VI. Déu n´hi do!

Quan un veu això li pot venir al cap el cas Urdangarín,  o el que va dir de l’1 d’octubre el rei Felipe VI, qui, al publicar-se (no abans) estos fets del seu pare, va fer unes declaracions dient que renunciava a l’herència personal del mateix i li retirava l’assignació que rep de la nostra butxaca. Molt interessant! Ho ha fet de cor? Experts en Dret Civil afirmen que és un gest sense valor, ja que la renúncia a una herència només és vàlida quan s´ha produït la mort de qui poseeix els béns; per tant, segurament ha estat de cara a la galeria…

Tot això pot passar a una democràcia de primera com España? Una democràcia consolidada … 

Sí, una democràcia respectada a tota la galàxia, tant que els anglosaxons tenen una denominació pels 4 països del sud d´Europa: P.I.G.S. ,o sigue, Portugal, Italy, Greece, Spain. I encara dins d’estos quatre, si comparem España amb Portugal, clar, diríem que no hi ha color… no? Pos una dada, a Portugal el coronavirus ha tingut una incidència molt menor que a España, perquè … allí van declarar l’estat d’emergència quan tenien 50 contagis i 0 morts, mentre que a España quan n´hi havia 5.100 casos oficials i 130 morts. Lo que he dit abans, una democràcia de primera.

Per finalitzar (com diem natros, no acabaríem mai …) el dia 6 de maig el Tribunal Constitucional del reino de España admet a tràmit els recursos d’empara de la majoria de condemnats pel Tribunal Supremo en el judici pel procés i, fins que no els resolguen, no podrán anar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que sí és realment un tribunal imparcial que respecta els tractats i els drets internacionals i on molta gent cofiem que es farà justícia, però després d´haver estat un bon grapat d’anys a la presó. Ara ja els poden tenir a un calaix els anys que vulguen, no hi ha cap termini per dictar una resolución al Constitucional. I els Jordis empresonats per les atrocitats que van cometre…

Estos jutges ja poden anar llegint Isaías 10: “¡Ay de los jueces prevaricadores y de los que promulgan leyes injustas !, dice el SEÑOR, de modo que no haya justicia para los pobres, las viudas y los huérfanos. ¡Ay! ¿Qué harán cuando yo los visite en el día en que de lejanas tierras haga caer sobre ustedes la desolación? ¿A quién se volverán entonces en busca de socorro? ¿En dónde pondrán a salvo sus tesoros? Yo no los ayudaré, tropezarán como prisioneros y yacerán entre los muertos”

Isaías ho va escriure, aproximadament , el 700 abans de Crist.

Professor de secundària.