Són moltes les persones amb mobilitat reduïda que han decidit viure soles i posar en pràctica el seu dret a l’autonomia personal, i d’aquesta manera no dependre de ningú per fer-hi les tasques quotidianes tot i l’esforç que això comporta, ja que la norma general és que visquem en unes poblacions discapacitants. I mostra d’això, és l’acció que està portant a terme el COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) a La Ràpita, doncs ha començat a renovar un sistema de recollida d’escombraries -segons sembla, més de 250 contenidors repartits en 47 illes al llarg de la població- discriminatori per un altre sistema que també ho era per a les persones amb mobilitat reduïda, i sembla que no és a l’única població de les Terres de l’Ebre que estan fent aquesta mateixa mala praxi.

Els nous contenidors utilitzen com a base l’antiga estructura de formigó i cap persona a la qual li pertocava -sigui tècnica o política- s’ha fixat que aquestes tenen un esglaó, fent inaccessible un gest tan quotidià com el de treure les escombraries de casa i llençar-les al contenidor per aquelles persones que som usuàries d’algun material de suport -com poden ser cadires de rodes, escúters elèctriques, crosses, etc.- encara que a moltes persones els sorprenguin que nosaltres traguem la brossa de casa nostra.

A la web de l’ajuntament de La Ràpita la persona encarregada de les regidories de Medi Ambient i Participació Ciutadana sobre aquesta actuació destacava el següent “no consisteix solament en un canvi de contenidors vells per uns de nous, sinó que és una aposta per un nou model d’equipaments que permetrà donar un millor servei als ciutadans”. Malauradament per a la classe política seguim sent ciutadanes de tercera classe, això sí, als mítings i xerrades de les eleccions municipals aquesta mateixa classe s’omple la boca amb la supressió de barreres per a les persones amb disCapacitat. Ara, amb aquesta i d’altres actuacions a les poblacions del nostre territori, es fa visible que no tenen ni idea del que parlen, només és una promesa electoral que li fan gravar a foc des de la seva seu central perquè les persones amb diversitat funcional som el 21% aproximadament de l’electorat i això és una xifra a tenir en compte per a les seves aspiracions personals i de l’organització política.

A sobre hem d’aguantar que a les xarxes socials de l’ajuntament pugin una imatge amb dues bosses de brossa fora dels nous contenidors -aquests als que les persones amb mobilitat reduïda no poden accedir per manca d’accessibilitat- i fiquen les dues següents frases:

No fa ni tres dies que hi ha contenidors nous en algunes zones del poble i ja ens hem trobat amb això. Completament inexplicable!

Ara que hem pres consciència de cuidar-mos entre tots, conscienciem també a cuidar del nostre entorn a aquells pocs que no en saben.

Senyores administratives dels nostres consistoris i per tant dels nostres recursos i del nostre benestar, no es vinguin a donar una lliçó de consciència a la ciutadania quan vostès sempre s’obliden -voluntàriament o involuntàriament- d’una part del veïnatge com són les persones amb diversitat funcional. Segons sembla la nostra comunitat no fa front als impostos municipals com la resta dels mortals, quan no és així!

Fa molt de temps que les persones i les entitats que treballem en pro dels drets de les persones amb diversitat funcional i de la seva inclusió a la societat anem demanant als organismes públics que quan facin una actuació a la via pública i/o a qualsevol edifici públic ens tinguin en compte i utilitzin la gran oblidada regidoria que tenen alguns dels nostres ajuntaments, la de Participació Ciutadana. Demanem que ens consultin en tot allò que ens afecta directament i indirectament, i d’aquesta manera acabarem per a construir unes poblacions per a tothom, unes poblacions inclusives i així poder eliminar del mapa el tipus de poblacions discapacitants en la que ara mateix ens toca sobreviure.

President de l’Associació Funcional per la Integració Social (AFIS).