Quan era menut i anava a escola, les consignes de Franco i les històries que estudiàvem als llibres escolars, ens adoctrinaven en el patriotisme fal·laç i imbècil, fent-nos creure que vivíem en el país millor i més heroic del món. Les grans gestes de la Reconquesta i del descobriment i posterior colonització d’Amèrica, ens entusiasmaven, i ens feien creure que Espanya havia estat el país, que havia portat el món sencer a la modernitat i la civilització contemporània. De la història, la cultura i encara menys la llengua de Catalunya res de res. Pobres innocents, com ens manipulaven!

Al llarg de la vida hem anat coneixent la realitat, i ara, que ja som grans i ens hem fet una situació del lloc i de les circumstàncies i, desencantats de la vida, sols espero, poder arribar a veure el meu país lliure del fanatisme espanyolista, hereu del nacional-catolicisme, que es va imposar per la força de les armes, i passant pel damunt de una multitud de morts i destrucció.

Desitjo deixar aquesta vida, vivint en un país, a on, el benestar general i la llibertat dels seus ciutadans, sigui l’única consigna proclamada i aplicada pels seus governants.

Visca Catalunya Republicana!

Administrador de Càritas Parroquial Sant Miquel de Deltebre.