Segons publica la revista “Solo Houses”, els impulsors del projecte Sol Houses tenien una idea clara: de la unió d’arquitectura i paisatge pot nàixer l’art. I així ha sigut. Situada a la vora del Parc Natural dónes Ports, al Matarranya (Terol), aquesta espectacular creació pot presumir de ser la primera col·lecció d’arquitectura a Europa.

Els galeristes parisencs Eva Albarrán i Christian Bourdais porten més de quinze anys dedicant-se als seus dues grans passions: l’arquitectura i a l’art contemporani. En 2004, van fundar Eva Albarrán & Co, que actualment és una de les tres majors productores d’art contemporani de França.

Més tard, al 2012, van llançar la seua gran aposta, Només Houses, i en 2018 van obrir la seua primera galeria a Madrid.

Aquesta iniciativa promet submergir-nos en una experiència única a través de les seues quinze viles i un hotel -la peça central del projecte-, completament mimetitzats amb l’entorn.

Cadascuna dels habitatges compta amb un disseny únic, fruit de la col·laboració de dotze dels estudis d’arquitectura més innovadors del món, als quals els galeristes que van idear Només Houses van donar absoluta llibertat per a elaborar les seues propostes.

La combinació de joies arquitectòniques, obres d’art i senderes traçades en harmonia amb la bellesa del Parc Natural dels Ports de Beceite ha sigut la clau de l’èxit de Només Houses, una obra -encara en desenvolupament- realitzada en col·laboració amb l’arquitecte xilé Smiljan Radic (dissenyador de l’hotel), el prestigiós director artístic Han Ulrich Obrist (encarregat del programa cultural) i el paisatgista Bas Smets.

D’altra banda, des del 24 de maig, té lloc el Sol Houses Summer Group Xou, la primera edició d’una mostra anual que durarà sis mesos, durant els quals artistes nacionals i internacionals, amb la naturalesa com a escenari, presenten projectes que desafien la percepció de l’espai.

Aquest esdeveniment pretén trencar amb els límits que suposa exposar en una galeria convencional, experimentant així amb l’espectacular entorn de natural de Matarraña.

Podem trobar obres de land art com, per exemple, l’enorme massa color fúcsia, titulada Kissing the void (2012), de Ugo Rondinone. O creacions tan avantguardistes com Animitas(2014) de Christian Boltanski, qui ha dibuixat el seu propi paisatge sonor amb cinc-centes campanes japoneses suspeses d’unes fines canyes metàl·liques.

Per la seua part Héctor Zamora ofereix en Truth Always Appears as Something Veiled (2017) una nova percepció entre l’ocult i l’obert. Inspirat en un dibuix antic descobert en Cnido (Turquia), l’artista ha creat un laberint de rajola perforada al Matarranya.

La resta d’artistes que han deixat el seu segell creatiu en aquestes terres aragoneses són Iván Argote, Barozzi Veiga, Peter Downsbrough, Olivier Mosset, Fernando Sánchez Castillo i Pezo Von Ellrichshausen.

Traspassar les fronteres que sorgeixen en alçar uns murs, integrant el paisatge en l’obra i l’obra en el paisatge, ha sigut propòsit dels arquitectes que han format part del projecte Sol Houses, i clar exemple d’això és la casa circular de l’estudi Office KGDVS, que passa quasi desapercebuda.

Però aquesta construcció no té res que envejar a la creació de Maurici Pezo i Sofia Von Ellrichshausen, un meravellós mirador sobre la reserva natural. Aquesta residència, construïda a manera de plataforma per a donar la sensació als seus visitants d’estar suspesos en l’aire, també compta amb un pati amb piscina en el centre de la casa.

Això sí, l’arquitecte japonés Go Hasegawa es porta el premi a un dels dissenys més impactants: un espai fusionat amb el bosc i abrigallat pel penya-segat, amb una piscina que s’adapta a l’orografia del terreny. I als seus peus, el riu. Meravella!

Com si d’un bolet gegant es tractara, la construcció circular elevada de Johnston Marklee s’alça tímida sobre la plana, d’acord amb els arbres que l’envolten. Els seus amplis finestrals permeten gaudir d’unes inspiradores vistes al capvespre.

I si a l’hoste li abelleix un capbussó, només ha de baixar les escales de la casa per a arribar a la seua piscina privada.

L’originalitat cobra vida en la vila de l’arquitecte japonés Fujimoto: fusta en brut i un entramat irregular que recreen un bosc. Protegida i a l’una oberta a l’entorn, aquesta obra geomètrica compta amb una terrassa en la part superior que es convertirà en el teu refugi favorit. “Moure’s per la casa és com grimpar a un arbre”, assegura l’arquitecte.

Encara que una forta competidora és la creació de Didier Faustino, una estructura irregular que sembla haver sigut llançada des del cel sobre el Parc Natural dels Ports de Beceite. La Casa Infinita, com ha sigut batejada pel seu artífex, representa el centre del Big bang, absorbint i retornant la llum que la penetra.

Una de les nostres favorites? La de l’estudi d’arquitectura japonés TNA, una imponent piràmide de formigó invertida que ha afonat la seua punta en el terreny. La llum s’apodera de cadascun dels seus espais interiors, dels quals només voldràs eixir per a refrescar-te en la seua preciosa piscina.

Una xicoteta acròpoli sobre el cim d’un pujol, obra de Barozzi Veiga, que amaga una acollidora llar sota la seua estructura; quatre blocs en forma de “T” en un olivar de l’estudi novaiorqués MOS Architects; una estructura que juga amb les ondulacions de l’estudi SOTA-IL; o la Greenhouse de l’arquitecte experimental Jean Pascal-Flavien -que reinterpreta el concepte de la sexualitat jugant amb les connexions d’aigua de la casa, on trobem “dutxes gogos”- són algunes de les obres restants.

Per a descobrir cadascuna de les viles i estar al corrent de les noves incorporacions, visita la pàgina web de Sol Houses. O millor, posa rumb al Matarranya.

Font: Solo Houses

Redacció: P.P.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.