Agrofruit Export confia que es pugui salvar l’actual campanya de cítrics, si abans del gener, alguna de les empreses estatals del sector, que es van interessar en aportar capital en el darrers mesos, compra la companyia. Obert el procés de liquidació, el preu dels actius serà baix però la nova propietat hauria d’absorbir la cinquantena de treballadors de l’empresa, a través de l’adquisició de la unitat productiva que preveu la llei concursal. Fonts de l’empresa han reconegut a l’ACN que el Consell d’Administració va optar, al setembre, per la dissolució perquè no comptava amb suficient liquiditat per afrontar els pagaments a proveïdors i creditors, un cop superada la quita. La situació financera s’havia agreujat per la desconfiança dels bancs a l’hora de finançar Agrofruit i per la caiguda en picat de la facturació.
Agrofruit Export, s’havia situat el 2012 com la principal exportadora de cítrics de Catalunya amb més de 70 milions d’euros de facturació. El 2013, després que una operació policial destapés deutes de fins a 50 milions d’euros, maquillats en facturacions fictícies, l’empresa va entrar en concurs de creditors. El concurs es va tancar amb un conveni el 2016, on els proveïdors ordinaris acceptaven una quita de fins al 70% durant dos anys i les entitats financeres de fins al 50%. El creditor, acceptant aquesta “generosa” quita, demostrava que mantenia la confiança en la recuperació de l’empresa citrícola ebrenca però el preu del fruit i la falta de finançament, perquè els bancs no els van voler donar nous préstecs, van fer caure la facturació fins als 18 milions d’euros de l’última campanya, la 2017/2018.
Les quites s’havien plantejat al 2016 a partir de les facturacions dels anys de bonança i finalment, l’empresa no ha pogut fer front als pagaments que establia el conveni. Amb l’aixeta del crèdit tancada, alguns proveïdors havien anticipat els pagaments abans de comprar els cítrics però això acabava perjudicant Agrofruit perquè l’obligava a vendre barat. A més a més, l’empresa ha apuntat que només podia oferir el producte que li aportava el soci i veia limitada la seva competitivitat perquè els ritmes de demanda del mercat, sobre determinades varietats o volums de compra, no sempre coincidien amb la seva oferta.
Tampoc els grans ajustos de plantilla -es va passar de 300 treballadors a poc més de 50-, van servir per poder fer front als costos de manteniment de les instal·lacions i, per tot plegat, abans que fossin els creditors qui exigissin la declaració de liquidació, en no cobrar, el Consell d’Administració d’Afrogruit Export va decidir al setembre dissoldre la companyia.