Segons Xavier Pujol, director-gerent del CAT, “l’ozó el que fa és tenir una capacitat de desinfecció molt més alta que la que té, el clor. En el procés de tractament utilitzàvem diòxid de clor i l’hem substituït per l’ozó, de manera que guanyem en capacitat de desinfecció. Traiem més substàncies nocives i amb l’ozó les desintegrem i les retirem de l’aigua. Tenim major qualitat de l’aigua i capacitat organolèptica”. Des de l’any 2016 cap aquí, el CAT ha notat un increment dels consums, després que a partir del 2007 i coincidint amb els anys de crisi, el consum hagués baixat de manera considerable. Actualment el consum està al voltant dels 71hm3, quan la concessió actual del CAT és d 100hm3, tot i que si es fes necessari, aquesta concessió podria arribar als 126hm3.
Pel que fa a les tarifes, Xavier Pujol, explicava que, “amb la tarifa de l’aigua que naltros apliquem als nostres conxorxats, siguin ajuntaments o indústries, repercutim fidelment el cost que té l’aigua, ja que integrem a la tarifa, les despeses fixes i variables, les despeses d’explotació, les despeses financeres, els canons i totes les despeses. Apliquem el principi de recuperació de despeses que emana de la directiva marc de l’aigua, per tal que l’usuari pagui realment el que val. 1m3 portat a casa, equival a 1.000 litres d’aigua i això té un cost de 0,60 cèntims. Després de pagar tots els tributs, considerem que més enllà de si es barata o no, és el preu que val”.
El Consorci d’Aigües de Tarragona es va crear a partir de la llei 18/81 de 1981 a partir de la recuperació d’una quarta part de les fuites de la xarxa dels canals de regants de l’Ebre, circumscrivint la seva funció a la demarcació de Tarragona. El 1989 va començar l’explotació de la primera infraestructura donant servei a 21 ajuntaments i 18 indústries, amb una xarxa de 200 quilòmetres, amb 12 estacions de bombament i una capacitat de regulació de dipòsits propis de 100.000m3. Actualment el CAT dóna servei a 62 ajuntaments i 28 empreses, amb una xarxa de 405 quilòmetres, amb 23 estacions de bombament i una capacitat de regulació de dipòsits propis de 600.000m3.
