Els bous al carrer són només un dels trets distintius a banda i banda del riu Sénia, fronteres administratives a part. I ahir es va escenificar. Aficionats ebrencs i valencians s’han unit per defensar una festa cada cop més qüestionada.
En el marc d’un matinal reivindicatiu a Sant Jaume d’Enveja (Montsià), l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana van ratificar un conveni de col·laboració. “És bo per ambdós territoris: és un acord de convivència i ajuda mútua, cal anar tots junts per defensar l’afició dels bous al carrer”, assegura el president de l’Agrupació de Penyes Taurines a l’Ebre, Joaquim Martí. “És fonamental la unió entre les aficions de tots els punts”, va afegeix el secretari de la Federació de Penyes Taurines valenciana, José Badia. Només l’any passat, es van autoritzar més de 8.000 actes amb bous al País Valencià, 4.688 a la província de Castelló. Entitats animalistes també han posat l’ull en aquests festejos. “Estem vivint el que els companys ebrencs estan vivint des de fa molts d’anys”, diu Badia.
De nou des de Sant Jaume d’Enveja, els aficionats i agrupacions van voler enviar ahir un missatge “d’unió” i “defensa” dels correbous. Centenars de persones van participar en un matinal que va començar amb dos bous capllaçats, va seguir amb un esmorzar i va acabar amb tallers infantils. A les Terres de l’Ebre, es van autoritzar l’any passat 48 festes en 26 municipis, amb un total de 195 dies.
L’Agrupació de Penyes Taurines de l’Ebre ha volgut involucrar també als ajuntaments que programen correbous. En un acte a Alcanar amb la representació de 25 ajuntaments, es va signar un document que ja s’està transformant en moció a alguns plenaris. El text, batejat com Acord de convivència i unitat per la festa dels bous, reclama la defensa i la promoció de les modalitats en què se sustenta.