El conferenciant va començant explicant que el iot Vita és un vaixell d’esbarjo construït el 1931 que encara avui en dia és a l’aigua, amb un valor de 15 milions d’euros. Gracia va recordar que en el moment històric que es tracta, durant la Segona República i la Guerra Civil, la Constitució de 1931 assegurava que es podia prohibir l’exportació de patrimoni artístic i històric. A més, el 1933 es va crear una llei de protecció del patrimoni artístic però no es va respectar el 1936. Esclatada la Guerra Civil, l’historiador va explicar com la Caja general de Reparaciones (un organisme per requisar a favor del govern els béns civils que recolzessin l’aixecament militar) va començar a acumular material als dipòsits del Castell de Figueres. Gracia va detallar com al govern de la República semblava que li interessava més els materials convertibles en or i plata (reliquiaris, portapaus…) més que no pas les obres d’art com quadres o escultures. Així, s’emporten cap a Mèxic autèntiques fortunes amb monedes romanes, gregues o visigodes que s’acaben bescanviant (foses i venudes a pes) per pessetes. Davant de la dificultat de tenir l’inventari concret de què es transportava fa que la història del Reliquiari Major siga sent un misteri, embarcat en un vaixell amb mercaderia incerta que va ser en la seua gran majoria fosa i revenuda pel seu pes en or.
El catedràtic Francisco Gracia constata que el misteri del Reliquiari Major encara està per resoldre
El catedràtic Francisco Garcia durant la conferència / Amador Gisbert
